El llak vostok
Páginas: 5 (1050 palabras)
Publicado: 21 de noviembre de 2010
L'Antàrtida, amb els seus 14 milions de Km2 segueix sent el continent més enigmàtic i poc conegut del nostre planeta. La troballa d'un enorme llac d'aigua dolça, situat per sota de l'espessa coberta de gel de l'Antàrtida Oriental, ha sorprès els científics de tot el món.
La identificació d'aquest cos d'aigua és el resultat de més d'una dècada d'adquisició de dades a través de diferentstècniques, que coronen una llarga història d'inversions en investigacions antàrtiques per part de la Comunitat Científica Internacional. El 1996 un grup de científics russos i anglesos van donar a conèixer l'existència d'un inusual cos d'aigua, d'aproximadament 10.000 km2, el qual es troba sota de 4 Km de gel glacial, sobre el complex de roques d'edat precàmbrica que constitueixen el Cratón (àreageològicament estable) de l'Antàrtida Oriental (Kapitsa bast 1996).
Els científics creuen que les aigües del llac Vostok no han estat pertorbades per centenars de milers d'anys, i que hi ha tentadores indicis que podrien existir allà microbis que han estat aïllats al menys per un període igual.
Els estudis més complets afirmen que el llac està dividit en dues conques diferents que podrien tenir unaquímica aquàtica i altres característiques totalment diferents.
La fascinant troballa d’aquest llac, representa una regió única per a la investigació científica ja que se li podrien atribuir les següents característiques:
• Correspondre a un hàbitat terrestre extrem i encara no descrit, que contingués noves forma de vida, relictes o fòssils, encara no descrites, amb estratègiesadaptatives úniques per a la vida.
• Contenir el registre sedimentari de les condicions climàtiques existents durant l'inici de la glaciació a Antàrtida.
• Correspondre a una zona tectònicament activa, cosa que modificaria substancialment el nostre coneixement sobre la geologia de l'Antàrtida Oriental,
• Ser un lloc únic per a desenvolupar i experimentar noves tecnologies amb vista aser aplicades en l'exploració d'Europa, la lluna de Júpiter que contindria un profund oceà per sota d'una capa de gel.
• Ser pres com a mostra de les condicions existents a la Terra durant les extenses glaciacions neoproterozoicas (750 a 543 milions d'anys enrere), moment durant el qual s'especula va poder haver-se produït una important radiació prèvia a la Fauna d'Ediacara (associaciód'organismes marins primitius, possiblement multica-lular que va habitar els mars fa uns 600 milions d'anys).
[pic]
L'extensió de l'àrea del llac ha estat estimada a partir de la topografia anormalment plana de la superfície del gel sobre el mateix. El mantell de gel és 10 vegades més pla sobre el llac que en els seus voltants. D'aquesta manera i utilitzant una eina (altimetria radar iinterferometria) del satèl·lit ERS-I s'ha estimat que el Llac Vostok s'estén per 280 Km en direcció Nord-Sud i entre 50 i 60 Km en la direcció Est-Oest.
Estudis sísmics han demostrat que la profunditat del llac varia des d'aproximadament 670 m en l'extrem nord del mateix, passant per 500 m en un punt situat sota de la Base Vostok on la cobertura de gel arriba als 3750 m, fins a poques desenes de metres(10 a 30) en el sector nord d’aquest, on el gruix de gel és de 4.150 metres. Així mateix, aquests estudis juntament amb nous experiments i dades permeten estimar que el llac invisible té fins 4-5 Km de sediments acumulats en la seva part central i uns 90-300 m dels mateixos sota de la Base Vostok.
El gel que cobreix al llac ha estat perforat a rodalies de l'Estació Vostok arribant a unaprofunditat de 3.623 metres. Aquesta perforació va començar el 1989, molt abans que es va confirmar l'existència del llac i es va aturar a uns 120 m sobre la interfase gel-aigua per temor a una possible contaminació del llac.
En la major part del gel hi ha microorganismes, els quals estan presents a grans profunditats. S'ha demostrat la presència de microorganismes procariotes, incloent bacteris...
La identificació d'aquest cos d'aigua és el resultat de més d'una dècada d'adquisició de dades a través de diferentstècniques, que coronen una llarga història d'inversions en investigacions antàrtiques per part de la Comunitat Científica Internacional. El 1996 un grup de científics russos i anglesos van donar a conèixer l'existència d'un inusual cos d'aigua, d'aproximadament 10.000 km2, el qual es troba sota de 4 Km de gel glacial, sobre el complex de roques d'edat precàmbrica que constitueixen el Cratón (àreageològicament estable) de l'Antàrtida Oriental (Kapitsa bast 1996).
Els científics creuen que les aigües del llac Vostok no han estat pertorbades per centenars de milers d'anys, i que hi ha tentadores indicis que podrien existir allà microbis que han estat aïllats al menys per un període igual.
Els estudis més complets afirmen que el llac està dividit en dues conques diferents que podrien tenir unaquímica aquàtica i altres característiques totalment diferents.
La fascinant troballa d’aquest llac, representa una regió única per a la investigació científica ja que se li podrien atribuir les següents característiques:
• Correspondre a un hàbitat terrestre extrem i encara no descrit, que contingués noves forma de vida, relictes o fòssils, encara no descrites, amb estratègiesadaptatives úniques per a la vida.
• Contenir el registre sedimentari de les condicions climàtiques existents durant l'inici de la glaciació a Antàrtida.
• Correspondre a una zona tectònicament activa, cosa que modificaria substancialment el nostre coneixement sobre la geologia de l'Antàrtida Oriental,
• Ser un lloc únic per a desenvolupar i experimentar noves tecnologies amb vista aser aplicades en l'exploració d'Europa, la lluna de Júpiter que contindria un profund oceà per sota d'una capa de gel.
• Ser pres com a mostra de les condicions existents a la Terra durant les extenses glaciacions neoproterozoicas (750 a 543 milions d'anys enrere), moment durant el qual s'especula va poder haver-se produït una important radiació prèvia a la Fauna d'Ediacara (associaciód'organismes marins primitius, possiblement multica-lular que va habitar els mars fa uns 600 milions d'anys).
[pic]
L'extensió de l'àrea del llac ha estat estimada a partir de la topografia anormalment plana de la superfície del gel sobre el mateix. El mantell de gel és 10 vegades més pla sobre el llac que en els seus voltants. D'aquesta manera i utilitzant una eina (altimetria radar iinterferometria) del satèl·lit ERS-I s'ha estimat que el Llac Vostok s'estén per 280 Km en direcció Nord-Sud i entre 50 i 60 Km en la direcció Est-Oest.
Estudis sísmics han demostrat que la profunditat del llac varia des d'aproximadament 670 m en l'extrem nord del mateix, passant per 500 m en un punt situat sota de la Base Vostok on la cobertura de gel arriba als 3750 m, fins a poques desenes de metres(10 a 30) en el sector nord d’aquest, on el gruix de gel és de 4.150 metres. Així mateix, aquests estudis juntament amb nous experiments i dades permeten estimar que el llac invisible té fins 4-5 Km de sediments acumulats en la seva part central i uns 90-300 m dels mateixos sota de la Base Vostok.
El gel que cobreix al llac ha estat perforat a rodalies de l'Estació Vostok arribant a unaprofunditat de 3.623 metres. Aquesta perforació va començar el 1989, molt abans que es va confirmar l'existència del llac i es va aturar a uns 120 m sobre la interfase gel-aigua per temor a una possible contaminació del llac.
En la major part del gel hi ha microorganismes, els quals estan presents a grans profunditats. S'ha demostrat la presència de microorganismes procariotes, incloent bacteris...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.