El llegat de judes
Páginas: 2 (371 palabras)
Publicado: 5 de junio de 2010
Tornar a Judes
Davant la pregunta: Coneixes algun Marcel o alguna Carme? La resposta està servida sense dificultat. Només ens calen uns instants per fer memòria, tot repassant coneguts ifamiliars. Però si ens demanessin: Coneixes algun Judes? Molt probablement, seria difícil fugir d’un gest obscur. La connexió entre aquest nom i el simbolisme de traïdoria que representa és indivisible.Abans de començar la lectura de la novel·la d’en Francesc Miralles i en Joan Bruna ja puc percebre aquesta sensació de desassossec. Per altra banda he de confessar que, pel mateix motiu, se’m presentacom un esquer desitjable.
El llegat de Judes juga amb mi des de l’inici. La intriga em porta de la mà de personatges que, aparentment, res tenen a veure amb l’apòstol deslleial dels Evangelis. Ladistància que separa els uns dels altres no només es tradueix en kilòmetres, també en segles i segles.
Xangai, Barcelona, Tel Aviv són escenaris que precedeixen a la veu, en primera persona, deldeixeble de Jesús. Llavors tots els esquemes creats a partir d’una trama al més pur estil de la novel·la negre se’n van en orris. És quan tot pren sentit, ambdues intrigues m’atrapen i, complementant-se,dibuixen hipòtesis dins les quals transito per llocs coneguts i d’altres reelaborats a partir d’antigues lectures.
De vegades immersa en l’enginy d’un joc de pistes, d’altres fascinada per lainterpretació de signes i símbols o vibrant dins un clàssic de policies i lladres, passo pàgines. Però la veu d’en Judes m’atura. L’acció dóna pas a una cadència més íntima, més reflexiva. Sovint el tosentenciós, sever, gairebé tràgic, et transporta a una altra realitat on no pots romandre gaire temps. El vertigen torna en forma de sotrac. Més viatges, més paranys i el desig. També el desig vers unadona bella, enigmàtica i voluptuosa que juga a guanyar i aposta fort.
El gir final, inesperat, afegeix un ingredient entre sobrenatural i gore, només una pinzellada, un polsim que com en els bon...
Davant la pregunta: Coneixes algun Marcel o alguna Carme? La resposta està servida sense dificultat. Només ens calen uns instants per fer memòria, tot repassant coneguts ifamiliars. Però si ens demanessin: Coneixes algun Judes? Molt probablement, seria difícil fugir d’un gest obscur. La connexió entre aquest nom i el simbolisme de traïdoria que representa és indivisible.Abans de començar la lectura de la novel·la d’en Francesc Miralles i en Joan Bruna ja puc percebre aquesta sensació de desassossec. Per altra banda he de confessar que, pel mateix motiu, se’m presentacom un esquer desitjable.
El llegat de Judes juga amb mi des de l’inici. La intriga em porta de la mà de personatges que, aparentment, res tenen a veure amb l’apòstol deslleial dels Evangelis. Ladistància que separa els uns dels altres no només es tradueix en kilòmetres, també en segles i segles.
Xangai, Barcelona, Tel Aviv són escenaris que precedeixen a la veu, en primera persona, deldeixeble de Jesús. Llavors tots els esquemes creats a partir d’una trama al més pur estil de la novel·la negre se’n van en orris. És quan tot pren sentit, ambdues intrigues m’atrapen i, complementant-se,dibuixen hipòtesis dins les quals transito per llocs coneguts i d’altres reelaborats a partir d’antigues lectures.
De vegades immersa en l’enginy d’un joc de pistes, d’altres fascinada per lainterpretació de signes i símbols o vibrant dins un clàssic de policies i lladres, passo pàgines. Però la veu d’en Judes m’atura. L’acció dóna pas a una cadència més íntima, més reflexiva. Sovint el tosentenciós, sever, gairebé tràgic, et transporta a una altra realitat on no pots romandre gaire temps. El vertigen torna en forma de sotrac. Més viatges, més paranys i el desig. També el desig vers unadona bella, enigmàtica i voluptuosa que juga a guanyar i aposta fort.
El gir final, inesperat, afegeix un ingredient entre sobrenatural i gore, només una pinzellada, un polsim que com en els bon...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.