El lleguatge
Páginas: 5 (1021 palabras)
Publicado: 20 de marzo de 2013
4. EL LLENGUATGE
4.1 Què és el llenguatge?
El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Les principals característiques són:
Té doble articulació, ja què està constituït per un conjunt de fonemes sense significat que es combinen i formen morfemes ilexemes que tenen informació.
És innat ja que hi ha uns condicionaments psicofisiològics, però també és adquirit per l’aprenentatge.
És arbitrari ja que la relació que existeix entre el significat i el significant és convencional.
Té concatenació, vol dir que amb la unió de diferents signes lingüístics podem crear un nombre de missatges il·limitat en cada una de les llengües del món.4.2 La comunicació
CONTEXT
Emissor: Subjecte que transmet un missatge a un altre subjecte mitjançant uns signes amb una intenció determinada
Receptor: És el destinatari del missatge. Aquest descodifica els signes, interpretant el missatge donant-li un sentit.
Missatge: És tot el contingut d’informació que envia l’emissor al receptor que es dirigeix.
Codi: És el conjunt designes que s’utilitzen, ja sigui paraules, gestos, imatges o sons. Els dos que es comuniquen han de conèixer el codi utilitzat i manejar el mateix, perquè sinó la comunicació pot ser dificultosa i impossible.
Canal: És el mitjà pel qual es transmet el missatge. Per exemple pot ser la televisió, diàleg de persona a persona,..
Un element que envolta tota aquesta comunicació és el context. Esrefereix a la situació en què es desenvolupa l’acte comunicatiu i es contribueix a la correcta interpretació.
S’ha de tenir present també el tema de la redundància que són els mitjans utilitzats per l’emissor per reforçar la seva comunicació, per exemple seria algun tipus de gest.
El soroll també influeix. Fa que l’acte comunicatiu pugui patir pertorbacions que afectin a la qualitat del missatge.4.3 Les funcions de la comunicació
FUNCIÓ REFERENCIAL
El llenguatge té diferents funcions depenen de la intenció que té el parlant.
La funció expressiva o emotiva és aquella en què l’emissor presenta la realitat a partir del seu punt de vista, les seves emocions, opinions o sentiments. Per tant es dona en els missatges subjectius.
La funció conativa oapel·lativa és aquella que l’emissor vol persuadir i vol incidir sobre el comportament del receptor. El exemple mes clàssic seria la publicitat.
La funció fàtica es centra en el canal i el objectiu és que el canal pel qual s’envia el missatge estigui en bon funcionament.
La funció poètica és realitza quan els missatges busquen efectes estètics. Un exemple clar seria la poesia.
La funció metalingüísticaquan s’utilitza la llengua per parlar sobre la pròpia llengua com seria un diccionari.
La funció referencial el seu objectiu final és informar o descriure objectivament.
Ara es centrarem en els dos tipus: El llenguatge verbal i el llenguatge no verbal.
4.4 El llenguatge verbal
És la capacitat que té l’ésser humà per comunicar-se a través d’una llengua o un codilingüístic, que és l’instrument més capaç, ric i rentable al servei de la persona.
4.4.1 Tipus de llenguatge verbal
El llenguatge oral és la capacitat de les persones de comunicar els seus pensaments i sentiments a una altra persona mitjançant les paraules oralment.
El llenguatge escrit és la representació d’una llengua per mitjà del sistema d’escriptura, per exemple una carta.
4.5 Elllenguatge no verbal
El llenguatge no verbal és la comunicació a través de l’expressió o el llenguatge corporal sense la utilització de paraules. Com per exemple els gestos, expressions facials, moviments corporals...
Albert Mehrabian, que va realitzar unes investigacions sobre llenguatge no verbal, va arribar a la conclusió que el llenguatge verbal ocupa un 7% del significat de la comunicació,...
4.1 Què és el llenguatge?
El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Les principals característiques són:
Té doble articulació, ja què està constituït per un conjunt de fonemes sense significat que es combinen i formen morfemes ilexemes que tenen informació.
És innat ja que hi ha uns condicionaments psicofisiològics, però també és adquirit per l’aprenentatge.
És arbitrari ja que la relació que existeix entre el significat i el significant és convencional.
Té concatenació, vol dir que amb la unió de diferents signes lingüístics podem crear un nombre de missatges il·limitat en cada una de les llengües del món.4.2 La comunicació
CONTEXT
Emissor: Subjecte que transmet un missatge a un altre subjecte mitjançant uns signes amb una intenció determinada
Receptor: És el destinatari del missatge. Aquest descodifica els signes, interpretant el missatge donant-li un sentit.
Missatge: És tot el contingut d’informació que envia l’emissor al receptor que es dirigeix.
Codi: És el conjunt designes que s’utilitzen, ja sigui paraules, gestos, imatges o sons. Els dos que es comuniquen han de conèixer el codi utilitzat i manejar el mateix, perquè sinó la comunicació pot ser dificultosa i impossible.
Canal: És el mitjà pel qual es transmet el missatge. Per exemple pot ser la televisió, diàleg de persona a persona,..
Un element que envolta tota aquesta comunicació és el context. Esrefereix a la situació en què es desenvolupa l’acte comunicatiu i es contribueix a la correcta interpretació.
S’ha de tenir present també el tema de la redundància que són els mitjans utilitzats per l’emissor per reforçar la seva comunicació, per exemple seria algun tipus de gest.
El soroll també influeix. Fa que l’acte comunicatiu pugui patir pertorbacions que afectin a la qualitat del missatge.4.3 Les funcions de la comunicació
FUNCIÓ REFERENCIAL
El llenguatge té diferents funcions depenen de la intenció que té el parlant.
La funció expressiva o emotiva és aquella en què l’emissor presenta la realitat a partir del seu punt de vista, les seves emocions, opinions o sentiments. Per tant es dona en els missatges subjectius.
La funció conativa oapel·lativa és aquella que l’emissor vol persuadir i vol incidir sobre el comportament del receptor. El exemple mes clàssic seria la publicitat.
La funció fàtica es centra en el canal i el objectiu és que el canal pel qual s’envia el missatge estigui en bon funcionament.
La funció poètica és realitza quan els missatges busquen efectes estètics. Un exemple clar seria la poesia.
La funció metalingüísticaquan s’utilitza la llengua per parlar sobre la pròpia llengua com seria un diccionari.
La funció referencial el seu objectiu final és informar o descriure objectivament.
Ara es centrarem en els dos tipus: El llenguatge verbal i el llenguatge no verbal.
4.4 El llenguatge verbal
És la capacitat que té l’ésser humà per comunicar-se a través d’una llengua o un codilingüístic, que és l’instrument més capaç, ric i rentable al servei de la persona.
4.4.1 Tipus de llenguatge verbal
El llenguatge oral és la capacitat de les persones de comunicar els seus pensaments i sentiments a una altra persona mitjançant les paraules oralment.
El llenguatge escrit és la representació d’una llengua per mitjà del sistema d’escriptura, per exemple una carta.
4.5 Elllenguatge no verbal
El llenguatge no verbal és la comunicació a través de l’expressió o el llenguatge corporal sense la utilització de paraules. Com per exemple els gestos, expressions facials, moviments corporals...
Albert Mehrabian, que va realitzar unes investigacions sobre llenguatge no verbal, va arribar a la conclusió que el llenguatge verbal ocupa un 7% del significat de la comunicació,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.