El llenguatge de l'anorèxia

El llenguatge
de
l’anorèxia.
Mireia Tormo Sendra
Lingüística I. Curs 2014/2015
Grau en Filologia Clàssica

Índex:

1.- Introducció. ................................................................................................................ 3

2.- Significació:................................................................................................................ 3
2.1.Què és l’anorèxia?
2.2. Qui la pot patir?
2.3. Cànons de bellesa femenins durant la història. Tipus de dona en l’actualitat.
2.4. Influència: infància (la Barbie), moda, publicitat i auto imatge.
3.- El llenguatge verbal, no verbal i virtual de l’anorèxia. .............................................. 6

4.- Les funcions del llenguatge: apel·lativa, referencial, expressiva, poètica i fàtica...... 6

5.- La forma segons l’edat, el sexe, la classe social, la professió i la cultura i el
context.............................................................................................................................. 7

6.- Solucions: campanya contra l’anorèxia i la bulímia. ................................................. 7

7.- Conclusions................................................................................................................ 8

8.- Bibliografia. ................................................................................................................ 8

2

1.- Introducció:
Aquest treball tracta i es centra en el llenguatge d’un trastorn alimentari: l’anorèxia.
Aquesta malaltia és un fet de molta importància en l’actualitat, jaque afecta a les
persones adolescents que encara estan formant la seua identitat. Aquest trastorn
psicològic està influenciat per molts factors, entre altres la infància de cada nen, la
moda, la publicitat, les revistes juvenils, etc. En aquest treball es mostrarà què és
l’anorèxia i el seu llenguatge, perquè tot parla i té alguna cosa que dir. D’aquesta
manera, serà possible reflexionarsobre la importància d’informar a la gent, des de ben
menuts, sobre aquestes malalties, així com també de la responsabilitat que recau en els
pares d’educar en els valors, fomentar eixa autoestima que tan prompte es perd quan es
comença a viure i a conèixer aquest món, on sembla que la imatge és l’única
preocupació que es té i que sembla que és la validesa que tenim com a humans.

2.-Significació:
2.1. Què és l’anorèxia?
En la significació de l’anorèxia, la RAE la defineix com la falta anormal en les ganes de
menjar, dins d’un quadre depressiu, per lo general en dones adolescents i que pot arribar
a ser molt greu.
Més concretament, per veure la diferència entre l’anorèxia i la bulímia, l’anorèxia es
defineix, per una banda, com un trastorn psicològic en el que la persona malaltaté una
visió distorsionada del seu cos i sempre es veu grossa, encara que el seu pes siga molt
inferior al recomanat per al seu bon estat de salut. Aquesta persona sent un veritable
terror a l’obesitat o l’augment de pes. Per a aprimar-se, utilitza tècniques tan radicals
com deixar de menjar per complet i, sobretot, restringir el consum d’aliments amb gran
valor calòric.
La bulímia, perl’altra banda, també és un trastorn psicològic i es caracteritza pels
canvis bruscos de pes en la persona malalta, a causa del comportament que presenten.
Aquestes persones malaltes senten un gran desig per consumir aliments d’alt valor
calòric, en elevades quantitats. Aquestos episodis es coneixen com afartaments, els
quals sempre van units a sentiments de culpabilitat. Per a no engreixar,s’utilitzen
mesures extremes com induir els vòmits, ingerir laxants, abusar de l’exercici físic i
seguir dietes radicals.
2.3. Qui la pot patir?
Les persones que presenten aquests trastorns alimentaris comencen generalment en la
primera adolescència, al voltant dels 12 anys, i la població més afectada es troba entre
els 14 i els 18 anys. Encara que la major part de les persones afectades siguen...