El Luxe Del Llenguatge

EL LUXE DEL LLENGUATGE. Jesús Tuson
 
               Totes  les llengües són bones (tot i que, per a ser més exacte, hauria de dir que les llengües “són”, i re més). Cada llengua és per al parlantel lloc on es desvetlla la consciència i és l’eina amb què pot expressar tot allò que vol, sense més restriccions que les imposades per l’estructura formals (límits que , ja ho sabem , no són copsatspel parlant ). Quant a la col·lectivitat, una llengua és lloc de trobada, és l’element cohesionador  de la vida comuna, el gran mitjà per a la cooperació entre aquells que configuren un pobletecnològicament  més avançat i la dels aborígens de l’illa més desconeguda.  En el fons del fons, totes les llengües són aptes per al discurs quotidià, per a la filosofia pura i per a la ciència més subtil, iles limitacions que hom hi pugui copsar ho són només circumstancialment i tan sols afecten a la part menys significativa de la llengua, és a dir, el vocabulari.
 
                De vegades s’ha ditque hi ha llengües “pobres” quant a la possibilitat d’expressar nocions abstractes: en  algunes llengües ameríndies és força complicat parlar de l’”amor” i de la “pietat” en general, per posar-ne dosexemples. Segons Franz Boas, en kwakiutl (llengua de les illes Vancoouver)aquestes nocions solen aparèixer en construccions com ara el meu amor envers ella o la meua pietat envers tu; val a dir,relacionats amb un possessiu i un destinatari. Això, però, no planteja cap problema: els parlants de la llengua kwakiutl demostren que no estan marcats dels conceptes respectius des del moment en què elsapliquen referits a unes persones. En canvi, les llengües sioux són farcides de paraules abstractes i això demostra que la presència  o l’absència de termes amb què fer designacions d’aquest tipus noés cap obstacle pel que fa al desvetllament de la intel·ligència . Dit d’una altra manera: en totes les llengües és possible de fer  comparacions (això és més gran que allò), la qual cosa vol dir...