El món romà, polibi

El món Romà

Polibi, va néixer a la ciutat de Megalòpolis ciutat d'Arcàdia l'any 200 aC aproximadament, d'una família benestant. Va ser nomenat hiparco (cap de la cavalleria) de la Lliga Aquea. 
Però durant la tercera guerra macedònica contra el creixent poder de Roma, són derrotats. 
La desconfiança dels romans cap als aqueus, fa que Polibi hagués d'abandonar Grècia i marxar a Roma, on seriatutor dels fills de diferents senadors.
Polibi entaula amistat amb Publi Escipió Emilia, fill el gran general Publi Corneli Escipió Africà. Des d'aquest moment, es fa cronista de la decadència grega i esplendor del poder romà. Polibi va aprendre a admirar a Roma tot i haver estat testimoni de la submissió de Grècia a aquesta. 
Viatger incansable, va ser testimoni i cronista degestes bèl·liques romanes. Va assistir a la caiguda i destrucció de la ciutat de Cartago, i, aquell mateix any, assistiria al setge i destrucció de la capital dels aqueus, Corint. La seva gran amistat amb Roma, li procura l'organització d'aquella comarca. 
Va ser testimoni, amb el seu amic Escipió Emilià, del tortuós i penós setge de Numància. 

La seva creació literària va ser moltprolífica. A part de les seves obres menors, com la guerra Numantina, ha llegat a la humanitat 40 llibres, dels quals en l'actualitat se’n conserven els cinc primers llibres complets i la resta fragmentat o en amplis resums, dels fets que van fer a Roma la potència dominant en el Mar Mediterrani. 
Aquests llibres narren les grans guerres de Roma contra Cartago: des de l'expulsió dels cartaginesos deSicília, passant per Hispània i la gran invasió d’Anibal d'Itàlia, i, 
finalment, la destrucció de Cartago situada a l'actual Tunísia. 

Al costat de Heròdot i Tucídides, Polibi és considerat un dels grans historiadors hel·lènics.

En aquest text, Polibi descriu el conflicte dels Gals amb Roma, en el marc de l’expansió romana vers la Vall del Po, situat al sud de Suïssa i el nord d’Itàlia.
Elsfets que descriu Polibi, se situen l’any 226 a.C, just després de la primera guerra Púnica, en el període d’entreguerres.

Els gals estaven en contra dels romans, per això els gesats varen allistar un exèrcit molt nombrós i poderós.
Així doncs, els gesats travessaren els Alps suïssos i varen acampar al costat del riu Po.
Allí es reuniren amb altres gals, com els insubris, els boios, elsvènets i els cenomans.
En primer terme els gals es mantenien units, però els romans estaven enemistats amb els gals, i enviaren una ambaixada. Però el vènets i els cenomans, en veure els moviments dels romans es varen atemorir i s’uniren a ells.
Els gals es queden amb la meitat de l’exèrcit. Però es dirigeixen a Etruria, amb 50.000 infants i 20.000 cavalls i carros.

Però roma està pendent delsmoviments gals, i envien a Arimino el cònsol L. Emilià, mencionat en la introducció. Juntament amb el cònsol, hi varen enviar un exèrcit per a que els gals no avancessin més.
Roma ja havia tingut una disputa amb els gals ja que aproximadament l’any 390 a.C, un exèrcit gal, sota el mandat de Breno va destruir a les forces romanes a la batalla d’Àlia, la qual va permetre el saqueig de la ciutat i ladestrucció dels registres històrics prevists a aquell període.
És per això que tot Roma es va començar a mobilitzar per a fer front als gals: qualsevol tingués l’edat suficient per a participar en una guerra, s’unia a l’exèrcit Romà, es diu que ningú se’n recordava d’una mobilització com aquella, i, la resta d’Itàlia, astorats amb la invasió dels gals, s’unien als romans.
A l’hora de contar elspartícips en la batalla, Polibi fa els càlculs següents: amb els cònsols varen sortir quatre legions romanes, cadascuna d’elles composta per 5.200 infants i 300 cavalls. A cada cònsol hi havia 30.000 homes a peu i 2.000 cavalls de tropes aliades.
Cal afegir, que en aquest moment, els sabins i els etruscs s’alien als romans proporcionant 4.000 cavalls i més de 50.000 infants, on una part fou...