el magnetrón

EL MAGNETRÓN QUE TOTS TENIM A CASA!!


Per començar haurem de convenir que la paraula ho peta moltíssim: MAGNETRÓN.
Té nom d'arma de dolent dolentíssim de pel.lícula de 007.

Denme mil millones de dòlares o destruiré el mundo con mi magnetrón!!

sona uns segons.

O potser també podriem dir que té nom de grup de rock dur dels que descarreguen watts de potència sonora guitarrera isalvatge...



Això fa que els electrons al girar emetin radiació electromagnètica en la freqüència de les microones. (si algú té interès, és exàctament el mateix principi que s'aplica al sincrotró ALBA a Bellaterra).




MIREIA: Aleshores vols dir que aquest estri és el que fa que els forns microones tinguin justament les microones... és el generador de les microones.

En efecte! és el cordel microones.
I una de les raons per portar-lo avui al programa és com es va descobrir. Un d’aquells casos en que els científics descobreixen una cosa cercant-ne una altra. Ells en diuen ‘serendipia’, humor semàntic de científics suposo, heh!

Doncs bé, durant els anys treinta del segle XX Anglaterra es preparava per a una possible guerra amb el Reich



i com deiem va posar moltsesforços en el desenvolupament d'un element que seria fonamental i decisiu en la mateixa: el radar.
De fet va ser-ho en el resultat de la guerra, però la històrida de com i perque el radar va ser decisiu... és un altre negociat.

MIREIA: Si si, centrat en els temes de la cuina, no ens agrada gens la guerra a la cuina de la carbó.



Doncs, en aquestes investigacions els enginyers teníeninstal.lades una serie d’antenes de radar que emetien el seu senyal alimentades amb magnetrons, es a dir en microones.
Eren antenes d’alta potència es clar. Grans antenes que podem imaginar en mig de un paisatge idil.lic a la plàcida campinya anglesa, tot verd i ple de ocellets.

es manté de fons en el següent paràgraf.

Es diu que els enginyers es van adonar que els pobres i inocents ocellets quanpassàven per devant de les antenes del radar es quedaven literalment cuits.
Es quedaven 'pajaritus'. Com quan anem al kentucky fried però sense arrebossar els pobres!!

>
Escolta com cauen!!

Va ser un cop acabada la guerra, i tot veient que les microones servien per coure el menjar i durant els anys quaranta, es va decidir aplicar a la cuina domèstica.

Un enginyer del principal fabricantde magnetrons es va adonar que la xocolata que guardava dins una butxaca de la bossa, es va convertir en crema al passar a prop d'un dels mateixos.

Això també impresiona perque igual que se li escalfava la xocolata de la bossa se li devia escalfar tot alló que estigués a prop de la mateixa Es a dir ELL MATEIX!! En fi... fa iuiu pensar que les microones anaven lliurement (ara als nostres fornsqueden confinades a dins, per seguretat)

Segons la wikipedia:

Fue durante el curso de un proyecto de investigación relacionado con el radar, alrededor de 1946, que el doctor Percy Spencer, ingeniero de la Raytheon Corporation, notó algo muy peculiar. Estaba probando un nuevo tubo al vacío llamado magnetrón cuando descubrió que un dulce que tenía en su bolsa se había derretido. Intrigado ypensando que quizá la barra de chocolate había sido afectada casualmente por esas ondas, el doctor Spencer hizo un experimento. Esta vez colocó algunas semillas de maíz para hacer palomitas, cerca del tubo y, permaneciendo algo alejado, vio con una chispa de inventiva en sus ojos cómo el maíz se movía, se cocía e hinchaba y brincaba esparciéndose por todo el laboratorio.



i així, desfentxocolata i fent crispetes va ser com es va descobrir el microones.
Que de fet les crispetes actuals es fan malauradament quasi totes al microones -a mi m’agrada més la forma tradicional amb la paella de les castanyes i la tapa de la iaia-. I també ara sabem que les primeres víctimes dels forns microones van ser no pas els pollastres, sino els dolcos ocellets de la campinya anglesa.

MIREIA: O...