El manifiesto comunista resumido (catalan)

l. BURGESOS I PROLETARIS*

La història de totes les societats que han existit fins avui, ** és la història de les
lluites de classes.
Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres, artesans,
agremiats i fadrins, en un mot opressors i oprimits s'han trobat sempre en oposició entre ells, i han sostingut una lluita ininterrompuda, adés amagada, adés oberta, unalluita que acaba sempre amb una transformació revolucionària de tota la societat, o bé amb la destrucció comuna de les classes combatents.

“Sempre hi ha hagut una múltiple gradació de societats.”

La societat burgesa moderna, sorgida de l'ensulsiada de la societat feudal, no
ha eliminat els contrastes entre les classes. Només ha creat noves classes, noves condicions
d'opressió, noves formes delluita al lloc de les velles.

Tota la societat es divideix cada cop més en dos grans camps enemics, en dues grans classes directament enfrontades: la burgesia i el proletariat.

Dels serfs de la gleva de l'edat mitjana sorgí la població dels ravals de les
viles; d'aquesta població es desenvoluparen els primers elements de la burgesia.
El descobriment d'Amèrica i la navegació al voltantd'Àfrica crearen un nou
terreny a la burgesia naixent. El mercat de les Índies orientals i de la Xina, la colonització
d'Amèrica, l'intercanvi amb les colònies, la multiplicació dels mitjans de canvi i de les
mercaderies en general donaren un impuls no vist mai fins llavors al comerç, a la navegació, a la indústria, i, amb això, un desenvolupament ràpid a l'element revolucionar dins la societatfeudal en descomposició.

L'organització feudal i gremial del treball, que havia existit fins llavors a la
indústria, va deixar de ser suficient per a les necessitats creixents amb els nous mercats. La
manufactura la va suplantar. Els mestres artesans foren desplaçats per la classe mitjana
industrial. La divisió del treball entre els diversos gremis desaparegué davant la divisió del
treball enels mateixos tallers.

Però els mercats creixien sense parar, les necessitats augmentaven sense parar, i
la manufactura ja no era suficient tampoc. I heus aquí que el vapor i la maquinaria van
revolucionar la producció industrial. Al lloc de la classe mitjana industrial aparegueren els industrials milionaris, els caps d'autèntics exèrcits industrials, els burgesos moderns.

Veiem, doncs, comla mateixa burgesia moderna és el producte d'un llarg procés
evolutiu, d'una llarga cadena de capgiraments en les formes de producció i de tràfic.
Cada una d'aquestes etapes del desenvolupament de la burgesia anà
acompanyada del progrés polític (1) corresponent. Estament oprimit sota el domini dels
senyors feudals, associació comunal * armada i autònoma, aquí república (2) municipalindependent, allí tercer braç, tributari de la monarquia, (3) més endavant, al temps de la
manufactura, contrapès a la noblesa en la monarquia limitada o en l'absoluta, (4) base
principal de les grans monarquies en general,. conquerí finalment el poder polític exclusiu en l'estat representatiu modern des de l'establiment de la gran indústria i del mercat mundial.

Ha estat ella la primera en mostrarallò de què és capaç l'activitat humana.

La burgesia no pot existir sense revolucionar ininterrompudament els instruments
de producció i, per tant, les relacions socials

La necessitat d'una venda sempre més àmplia per als seus productes escampa
la burgesia per tot el món. Ha de fer-se un niu arreu, arreu ha d'arrelar, arreu ha d'estrènyer
relacions.

La burgesia, amb l'explotació delmercat mundial, ha fet esdevenir cosmopolites
la producció i el consum de tots els països. Amb gran sentiment dels reaccionaris ha sostret a la indústria la seva base nacional.

Al lloc de les velles necessitats, satisfetes amb productes de cada país, en sorgeixen de noves que, per a la seva satisfacció, exigeixen els productes dels països i els climes més allunyats. Al lloc dels antics...