El Manuscrit De Les B Sties Copia


El Manuscrit de les bèsties
●Resum general del llibre:
El llibre, Titulat ‘’El Manuscrit de les bèsties’’ és una obra de Jordi Folck, de la editorial Barcanova.
En la introducció del llibre podem veure que Jordi Folck viu a Anglaterra i rep un paquet amb una carta que va acompanyada d’uns vuit quaderns on la dona que li envia el paquet diu que es la seva biografia i vol que tot el móns’assabenti de les injustícies que van succeir al Saint Mary.
En 1938 Esther Dandridge i Alfons Dandridge , dos germans bessons de quinze anys, van ingressar com alumnes al Saint Mary degut a la mort dels seus avis, ja que ells eren els seus tutors perquè els seus pares van morir anys enrere.
Saint Mary és una escola religiosa, catòlica, que es troba en el poble d’Ely situada a noranta minuts ambferrocarril de la ciutat de Londres.
Per poder entrar en aquesta escola d’infraestructura medieval, els nens i nenes que volen entrar han de ser orfes, i estar disposats a aprendre tasques educatives. Tant nens com nenes estaven separats per dues parets que dividien el recinte on es trobaven tot dos sexes, on no més es podien veure en els moments d’esbarjo que tenien (30 minuts al dia). Els alumnes delSaint Mary tenien entre 15 i 20 anys.
Esther, la germana bessona d’Alfons, tenia 15 anys. Era una noia intel·ligent, alta, amb els cabells castanys llargs. Compartia habitació amb Caterina, la petita de set germans.
Un grup de monges: Sor Margaret, Sor Mercedes i Sor Madeleine s’ocupaven del grup de noies i tres capellans del grup de nois.
Alfons, germà bessó d’Esther, tenia 15 anys. Era un noialt, amb cabells castanys curts. Molt tímid i dependent de la seva germana. Compartia habitació amb George, un noi de divuit anys i molt alt.
En l’escola, de nit s’escolten molts lladrucs que provenen del pati de l’escola. Esther i Alfons es pregunten que son aquests lladrucs i li pregunten a George, que porta més temps a l’escola. George li comenta que son gossos, concretament rottweilers, gossosmolt grans, unes autèntiques bèsties amb molta ràbia a sobre. El noi de divuit anys li explica a més a més que els deixen sortir a mitja nit i tanquen les altres portes, per a que només custodiïn el pati. A més, diu que els gossos protegeixen l’escola i sobretot protegeixen els tresors que guarda aquesta.
George li comenta que si volen saber-ne més que haurien de anar a veure al Pare Samuel, unhome molt vell que li va donar molta informació ja que li va ensenyar a tots dos les gàbies i el mecanisme que feia utilitzar en John Dean, director i degà de l’escola.
John Dean era un home molt alt i prim, amb la pell molt blanca. No li importa el benestar dels seus alumnes, sinó del mateix.
L’Esther Dendridge es va adonar que estava enamorada d’en George i ell també d’ella. Però va ser massatard, ja que van expulsar a George Springfield de l’escola. Li van acusar injustament de fer-li una novatada a Alfons quan en veritat van ser altres companys.
En John Dean va trucar el seu pare, el senyor Springfield, un home molt important, amb la seva pròpia empresa. Li va explicar el que va passar al seu pare i el van fer fora. George abans d’anar-se li demana disculpes a Esther per el mal entèsi li diu que properament rebrà noticies d’ell mitjançant cartes.
Esther, a l’espera d’aquestes cartes, ajuda a la seva companya d’habitació a trobar-se amb el seu enamorat, Stephan. Però, encara que va poder ajudar-los a trobar-se i veure, John Dean els va descobrir a tots dos i Stephan va desaparèixer i a Caterina la van traslladar a l’escola de noies especials. Una escola amb noies que han comèspecat, actes impurs, han tingut contacte amb nois, entre altres coses. D’aquesta escola mai més podran sortir.
Sense noticies d’en George. Esther, amb l’ajuda del seu germà bessó Alfons, la darrera nit de l’any. Van escapar-se del Saint Mary en busca del George Springfield.
Van anar a la ciutat de Londres per desprès anar a Lamberhurst, per tal de poder trobar al seu amat George. Però va ser...