El matrimoni Arnolfini

El matrimoni Arnolfini
L’obra a comentar és Matrimoni Arnolfini, que va ser pintat per Jan Van Eyck al 1434. El localitzem a la National Gallery, a Londres, i el seu estil és el gòtic flamenc.El tema de l’obra és un retrat privat en el que una parella de burgesos contrau matrimoni a la seva pròpia casa. La cerimònia no requeria un sacerdot, només un jurament recíproc entre la parella.
Lapintura esta feta sobre taula i amb la tècnic de l’oli, en que l’obra tarda més en assecar-se, i això li permet un treball relaxat a l’autor, l’inconvenient és que enfosqueix l’obra, sobretot si esposen en un lloc poc il·luminat.

El dibuix és precís i defineix amb detallisme cada un dels elements que integren la composició, des de les figures principals fins als objectes més petits. Ésdestacable el tractament que es fa del cabell del gos o del pentinat de la dona. En quant als colores tenen una gradació tonal perfecta que crea una sensació de volum i espai molt versemblant. La gammacromàtica és molt rica i va des de colors freds fins a càlids, amb predomini dels terrossos i siena. La combinació és equilibrada i serena, en tot el costat dret del quadre es concentren colors més vius icontrastats, que ressalten la figura femenina del primer pla i el llit del fons.

Al quadre es representa als dos protagonistes en un primer pla, ell mante la mà alçada com si estigués beneint i tomala mà de la dona, al mateix temps que ella agafa el vestit sobre el ventre. Aquestes postures fan referència als papers que ocupaven cada un al matrimoni; l’home l’autoritat i ella submisa, ajup elcap. El color del vestit de la dona és el verd, la fertilitat.
La resta dels elements són totalment intencionats, en primer pla trobem al gos, que representa la fidelitat del matrimoni, els espososesta descalçats i al terra de l’estància veiem escampats els esclops. Els d’ella vermells, i els d’ell, referents a l’obligació de l’home de portar la prosperitat econòmica a la casa. Damunt d’un...