El matrimoni islàmic a espanya: una visió des del dret internacional privat a partir de l'estudi de la reforma (2004) de la mudawana o codi de familia marroquí

INTRODUCCIÓ.

Aquest treball de Dret Internacional Privat tracta del Matrimoni celebrat pel ritus islàmic entre persones musulmanes o no, ja siguin amb nacionalitat espanyola o sense i les diverses formes jurídiques que es deriven del cas de trencament de dit matrimoni islàmic, ja sigui: el divorci o el repudi, aquest darrer com a tret distintiu respecte d’altres ritus religiosos com potser el matrimoni cristià, més conegut al nostre país. També farem una breu referència sobre la situació de la dona a l’Islam i de la filiació en general per tal de poder comprendre el gran significat que té la celebració del matrimoni dins aquesta religió.
Essent doncs aquest el tema tractat, es fa necessari fer una breu introducció sobre què és l’Islam.
El primer que cal dir del’Islam és que és un gran religió monoteista que agrupa actualment uns 1.300 milions de persones a tot el món, per la qual cosa, és la segona gran religió després del cristianisme. Una diferència amb la gran majoria de països de tradició cristiana és que en els països de l’Islam no hi ha diferència entre allò seglar i allò religiós, és a dir, l’Islam és una religió i una forma de vida a l’horaper tant, la llei civil és la llei religiosa per excel·lència anomenada Shari’a ( xara) . Això és així ja pel mateix significat de la paraula doncs “Islam” significa submissió a Déu, tota la vida del/la musulmà/na estarà regida doncs per la llei de Déu, la llei religiosa, encara que el llibre sagrat, és l’Alcorà, que conté un registre de les paraules exactes revelades per Déu ( Al.lah) a través del’àngel Gabriel al profeta Mahoma ( Muhammad). Va ser memoritzat per Mahoma i després aquest el va dictar als seu deixebles. Conte 114 capítols ( anomenats Suras), que no han estat modificats tenint en compte que l’Islam com a religió s’origina cap a l’any 622 d.C. ( = any 1 musulmà que recorda l’Hègira o sortida de Mahoma de La Meca cap a Medina quan sofreix persecució per originar una novareligió). No només l’Alcorà ( Coràn o Qurah) sinó que també hi ha una altra sagrada font pels musulmans: la Sunna (= conducta) que és la segona font en importància i conté tot allò que el Profeta Mahoma va practicar en vida, a més hi ha els Hadiths o Informes que han estat fiablement transmesos de lo que Mahoma deia ( proverbis, relats transmesos per testimonis autèntics). La creença amb la Sunna ( iHadits) és part de la fe islàmica igual que l’Alcorà.
Com hem dit que tota la vida de la persona musulmana gira en torn de la religió, les relacions socials que s’estableixen, també en el matrimoni, tindran el valor que hi doni la seva religió. Veiem per exemple, quin és el valor que El Profeta Mahoma donava a l’esposa:

El Profeta va dir:
“ El més perfecte entre els creients és aquellque de millor manera i més amable és amb la seva esposa”.

Per tant, un bon musulmà ha de portar-se bé, tractar bé a la seva dona. També es permet la poligàmia, i no la poligínia, és a dir, un home musulmà pot arribar a casar-se fins amb 4 dones – a la vegada-, però no a l’inrevés respecte a la dona que només pot ser l’esposa d’un sol home.
Respecte a les relacions interpersonals,cal dir que el celibat i el monacat estan prohibits a l’islam. Es el mateix que dir que el matrimoni és obligatori.
¡Creyentes! ¡No prohibáis las cosas buenas que Alláh os ha permitido! ¡Y no violéis la ley, que Alláh no ama a los que la violan! ¡Comed de lo lícito y bueno de que Alláh os ha proveído! ¡Y temed a Alláh, en Quien creéis! (Corán, 5:87-88).

Tot allò que és lícit i bo – perexemple, les relacions sexuals entre home-dona dins el matrimoni- no pot ser prohibit perquè són coses bones que Al.là ha volgut per a les persones, per tant, tot aquell que s’absté de dites relacions legítimes ( el sexe com a aliment necessari per a la persona humana ) està violant la llei de Déu. La prohibició de celibat tan va dirigit als homes com a les dones. No trobarem a l’Islam ni homes...