El medi natural i les activitats humanes



En el planeta terra es donen les condicions necessàries per al desenvolupament de la vida amb la intervenció d’un únic element extern: l’energia solar.

La vida a la Terra: la biosfera
el desenvolupament de la vida a la terra es produeix a la biosfera, que és la part del planeta on hi ha els éssers vius i compren una part de la litosfera, la totalitat de la hidrosfera i una part del’atmosfera.

La biosfera és també un sistema que funciona a partir de les relacions que estableixen els éssers vius entre ells i amb les condicions del medi.
Si s’alteren les condicions del medi també es pot alterar la vida de les espècies animals i vegetals que hi habiten. Per tant, si l’humanitat, amb les seves activitats, trenca l’equilibri de la biosfera, posa en perill la continuïtat de la vidaa la terra.

L’ecologia és una part de la biologia. És una ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi. Per tal de facilitar aquest estudi, la biosfera s’ha dividit en unitats més petites anomenades ecosistemes.

La diferent intensitat amb la qual arriba la radiació solar a les diferents parts de la superfície terrestre fa que, des de les regions polars fins a la zonatropical, existeixin una sèrie de climes diversos amb les seves corresponents comunitats vegetals i animals. Cada una d’aquestes àrees de la Terra s’anomena bioma.

El medi natural: una font de recursos
Es considera recurs natural qualsevol material o energia que s’obté de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes.

La capacitat de regeneració dels recursos naturals ésel criteri emprat per classificar-los en renovables i no renovables.

Els recursos naturals renovables són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior a l’explotació d’aquests. Són:
El sòl, les plantes, els animals, l’aigua, el vent i la radiació solar.

Els recursos naturals no renovables són aquells que es generen a la natura d’una manera tan lenta que calconsiderar que existeixen quantitats finites. Hi ha els minerals no energètics i els minerals energètics.
Els minerals no energètics, com el ferro, la bauxita o els fosfats, són necessaris com a matèries primeres per a la elaboració de productes manufacturats i també per a la construcció de tota mena d’infraestructures.

Els minerals energètics, són d’una banda els combustibles nuclears i de l’altreels combustibles fòssils:
Els combustibles nuclears, com l’urani o el plutoni, son emprats com a combustibles en les centrals per a l’obtenció d’energia elèctrica. Les seves avantatges son que generen energia molt barata i ofereixen molta potència. D’altra banda, però, presenten un risc molt alt d’accidents, com ara la contaminació radioactiva.

Els combustibles fòssils, el petroli, el gasnatural i el carbó, ara com ara són fonts d’energia fonamentals per al desnvolupament de la industria i els serveis.
El petroli és el més utilitzat perquè se’n poden obtenir diferents tipus de combustibles i també productes industrials. Però és molt contaminant i les seves reserves s’estan exhaurint.
El gas natural està substituint al petroli en alguns usos perquè és menys contaminant i les sevesreserves són més abundants. Però, el seu transport es molt car i perillós.
El carbó, tot i que es molt abundant, el seu ús esta en retrocés perquè la seva potència calorífica és baixa i, a més, resulta molt contaminant.

La transformació del medi i del paisatge
El medi natural és l’escenari i, alhora, la font de recursos de les activitats humanes. La capacitat d’adaptació al medi i latransformació que l’espècie humana en pot fer són els exemples més clars d’aquesta estreta relació.
Hi ha dos tipus de paisatge:

Els paisatges naturals són aquells que no han estat modificats per l’acció humana. Són el resultat de la combinació dels diferents elements del medi físic: el relleu, el clima, la vegetació i la hidrografia.
Cal remarcar que en l’actualitat és difícil trobar paisatges...