El medi i la societat

LA DIVERSITAT TERRITORIAL I ELS PAISATGES
Les grans unitats de relleu
Catalunya té dos sistemes muntanyosos principals: el sistema pirinenc i el sistema mediterrani.
El Pirineu s’estén pel nord del país i s’estreny fins arribar al mar, a la península de cap de creus. Aquest territori constitueix una gran reserva d’espais naturals. El Pirineu és format per el Pirineu axial i el Prepirineu.Presenta la fesonomia pròpia dels paisatges alpins.
Prepirineu: compost per roques més modernes. Mostra una fesonomia més mediterrània.
El sistema mediterrani s’estén en paral·lel a la costa, des del cap de creus fins al delta de l’Ebre. Forma una doble alineació de muntanyes:
serralada prelitoral:formada per un seguit de massissos ( les guilleries, el Montseny, Montserrat, el Montsant, elsports), compostos de roques de diverses edats i naturalesa.

serralada litoral: la integren serres i massissos antics ( els massís de Garraf, la de Collserola, la serra de Marina, el massís de Montnegre).

depressió prelitoral: fossa allargassada que presenta un aspecte ondulat, amb serrats petits, valls i torrenteres. És un area força poblada

Plana litoral: franja molt estreta de terra ques’eixampla una mica en alguns sectors.

depressió central : territori enfonsat comprès entre el Pirineu i els sistema mediterrani. És formada per una plataforma inclinada lleugerament cap a l’Ebre, amb conques d’erosió, altiplans i planes.

Serralada transversal: connecta el Pirineu amb el sistema Mediterrani. És formada per diverses serres, com ara la serra de finestres i la serra de cabrera, iallotja la fossa volcànica d’Olot.


Les xarxes hidrogràfiques

La xarxa hidrogràfica catalana engloba un conjunt de cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre o a la Mediterrània. Es divideix en tres xarxes: la xarxa pirinenca, la xarxa pirinenca-mediterrània i la xarxa mediterrània.
Els rius de la xarxa pirinenca ( la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa) són els més llargs i méscabalosos de Catalunya. S’originen al Pirineu i desguassen a l’Ebre. El seu règim hidrogràfic és de tipus nivopluvial.
Els rius de la xarxa pirinenca-mediterrània (la Muga, el Fluvià, el ter i el Llobregat) neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà o llarg i desemboquen al mar. El seu règim és pluvial.
Els rius de xarxa mediterrània neixen a la serralada prelitoral o a la serralada litoral isón rius molt curts i de poc cabal que desemboquen al mar, com ara el Fracolí, el Gaià, el Foix, el Besòs o la Tordera. El règim d’aquests rius és de tipus torrencial.
L’Ebre: el seu origen se situa a la serralada Cantàbrica, s’obra pas entre els relleus de la serralada prelitoral i desemboca a la Mediterrània.
EL CLIMA I ELS DOMINIS CLIMÀTICS
Catalunya és un àrea de contacte de masses d’aire decaracterístiques diferents: les masses fredes o polars, procedents de latituds més altes i les masses càlides que arriben d’Àfrica.
La influència de la Mediterrània es manifesta en gran part del territori català, ja que hi predominen els hiverns suaus i secs i els estius calorosos i les precipitacions són més intenses a la primavera i la tardor. A les planes de l’interior el clima és de tendènciacontinental.
A Catalunya es poden distingir tres dominis climàtics:
L’alpí i subalpí, a l’alt Pirineu, amb temperatures baixes i innivació i pluviositat altes.
El Mediterrani, que ocupa la resta del territori.
El domini climàtic mediterrani té quatre subclimes:
clima mediterrani de muntanya, dominant al Prepirineu, amb un període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions.
climamediterrani prelitoral i d’influència continental humit, que abasta la serralada prelitoral i té una pluviositat baixa, una innivació escassa i una mitjana de temperatures més alta.
clima mediterrani d’influència continental sec, a l’interior de la depressió central.
clima mediterrani litoral, que presenta una pluviositat irregular, amb pluges a la tardor i uns estius calorosos.
LA...