El metode cientific
El cas de la cua dels ratolins
A finals del s XIX hi havia la creença que els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un ésser es transmetien als seus descendents.Weismann no ho creia. Ell pensava que allò que es modificava durant la vida no es transmetia als fill i filles. Es va proposar demostrar-ho
a) Va planejar el següent: escollir un grup de ratolins,tallar-los la cua quan fossin joves i desprès permetre’ls reproduir-se entre ells. Estava convençut d’obtenir una descendència amb la cua normal. I així, generació rere generació, la longitud de la cuaseria sempre la mateixa.
b) Desprès d’aquesta reflexió, Weismann va posar en pràctica l’experiment. Va obtenir els resultats esperats, la cua dels ratolins es mantenia sempre igual de llarga.
c) Lesconclusions van ser que els caràcters adquirits durant la vida no són heretades.
Qüestió: quines són les fases en què podem dividir el procés d’investigació explicat?
PASTEUR I ELSMICROORGANISMES
• Louis Pasteur volia demostrar, d’acord amb les seves idees, que els microorganismes són els responsables de la descomposició dels aliments i de la matèria orgànica en general. La sevapredicció era que si una substància no era contaminada per microorganismes, no es podriria. Per demostra-ho ve fer un experiment. Va col·locar en diversos matrassos diferents substàncies que es descomponenamb molta facilitat. Desprès va allargar el coll dels matrassos de manera que es poguessin corbar, per evitar que els microorganismes hi penetressin des de l’exterior. Un cop tot preparat, va ferbullir els líquids durant uns quants minuts, per eliminar qualsevol microorganisme que quedés viu a l’interior dels recipients. Més tard , i ja refredats els matrassos, el científic va comprovar que lesdiverses substàncies que contenien els recipients no es feien malbé. Posteriorment i per completar l’experiment, va trencar el coll d’alguns matrassos . Les substàncies que hi havia en aquests...
Regístrate para leer el documento completo.