El metodo

En el film “El método”, podem veure una metodologia poc convencional per la selecció de personal per a una empresa, com pot ser una entrevista grupal en el procés de selecció.
Els aspirants al llocde treball es veuen envoltats en una sèrie de dinàmiques que els fan interactuar i relacionar-se entre ells per a que “el topo” pugui anant comprovant la personalitat de cadascun d’ells, així com lacapacitat de treball en equip, habilitats, motivacions, actituds i aptituds.
El conjunt de tècniques que sembla que no tinguin res a veure amb la funcionalitat de l’empresa, es donen a terme per aun estudi psicològic amb la finalitat de trobar un treballador que coincideixi amb el tipus de perfil professional que busquen, es a dir fidel, disposat a donar fins i tot la seva dignitat, queaconsegueixi els seus objectius d’una manera sistemàtica i deixant de banda el grau de moralitat.
El percentatge d’homes per a cobrir el lloc de treball com a directiu, és més alt que el de les dones. Tanta la pel·lícula com a la realitat, les dones es veuen obligades a triar entre la família i l’empresa. Encara es segueix pensant tot havent una llei d’igualtat entre sexes, que l’home pot conciliar unalt càrrec amb la paternitat, i la dona no perquè sembla que tingui més responsabilitat sobre el fill a l’hora de fer-se’n càrrec.
Crec que aquesta pel·lícula té una gran relació amb aquest mòdul,ja que ens trobem en el NF3 de recerca activa d’ocupació, i entre d’altres hem treballat l’entrevista de selecció individual, en la que es pretén aprofundir en la informació prèvia del CV, per a podercomprovar si l’estil de la persona és idònia per al lloc vacant. Però amb el “Método Gronholm” es vol anar més enllà, fan que els aspirants es vegin disposats a tot per l’ambició d’aconseguir el llocde treball, i d’aquesta forma reflectir els trets de les seves conductes.
Penso que tots dos són bons mètodes per arribar als objectius que es proposa la empresa, però no m’agradaria veurem en un...