El metodo

Una important multinacional cerca executiu d’alt nivell, i quatre candidats han superat la
preselecció i són a la fase final.
Fins on estan disposats a arribar per aconseguir la feina? Quins són els seus límits
morals? La delirant selecció els enfrontarà en un combat de sentiments, ambicions i
enveges, en el límit de la realitat i la ficció, la veritat i la mentida.
Galceran ens proposa unadivertida radiografia de les tensions i els conflictes del món
laboral i de la competitivitat de la societat contemporània en una obra de teatre que ha
estat un èxit clamorós.

Jordi Galceran

El mètode Grönholm
ePUB v1.0
Andra 04.07.13

Títol original: El mètode Grönholm
Autor: Jordi Galceran
Any de 1a. publicació en idioma original: 2005
Editor digital: Andra (v1.0)
ePUBCat baser1.2
www.epubcat.net

Sala de reunions d’una empresa. Mobiliari de qualitat. Parquet. Parets folrades de fusta. Una
taula de juntes amb vuit cadires. Sobre la taula, ampolles d’aigua i quatre gots. Un tapís mironià
a la paret.
Al fons, una porta doble. A un lateral, una porta més petita. Un gran finestral deixa entrar la
darrera llum d’un capvespre. A través del finestral, el cel. Intuïmque la sala es troba en un pis
d’alçada.
En una de les cadires hi seu Ferran Augé, un home d’uns trenta-vuit anys. Atractiu. Trajo elegant i
modern. Davant seu, sobre la taula, un maletí d’executiu.
Després d’uns segons, Ferran mira el rellotge, treu del maletí un diari d’informació econòmica i
comença a fullejar-lo.
Sona un mòbil. Ferran se’l treu de la butxaca i el connecta.

FERRAN: (Almòbil) ¿Sí?... Hola, nano... Ja hi sóc. Estic esperant...

Per la porta doble, entra Enric Font. Ferran sembla que no el veu. Hòstia, ¿aquesta nit a sopar?...
¿I per què quedes sense dir-me res? No, no vindré. No ho sé, tu mateix... Passo de llepar el cul a
aquests japonesos per quatre duros. Escolta, estic a punt que em donin una feina de collons, o sigui
que, per mi, els pots dir que se’nvagin a prendre pel sac... Estic tip de baixar-me els pantalons
davant d’aquests gilipolles... Mai més. T’ho juro.
Ferran veu a Enric.

FERRAN: (Al mòbil) T’he de deixar.

Ferran guarda el mòbil. Enric és un home grassonet, que supera la quarantena. També du trajo,
però no tan modern com Ferran. Maletí d’executiu a la mà, un maletí més usat que el de Ferran.

ENRIC: Bona tarda.
FERRAN:Bona tarda.
ENRIC: M’han dit que l’entrevista és aquí...
FERRAN: Sí, a mi també.
ENRIC: ¿Vostè és de l’empresa...?
FERRAN: No, no. Sóc un candidat al...
ENRIC: Ah, jo també.
FERRAN: Encantat.
ENRIC: Igualment.

Encaixen. Enric deixa el seu maletí a la taula. Hi ha uns segons de silenci.

ENRIC: ¿T’han explicat alguna cosa?
FERRAN: No. Res.
ENRIC: Curiós, tot plegat, ¿no?
FERRAN: Sí.ENRIC: Tècniques no convencionals.
FERRAN: Això sembla.
ENRIC: Quan m’ho van proposar... No sé. No és... habitual. ¿Què serem, nosaltres dos?
FERRAN: No ho sé. Hi ha quatre gots.
ENRIC: Potser són pels que ens han d’entrevistar.
FERRAN: Potser.
ENRIC: Això de l’entrevista conjunta és una mica... Com a mínim, original. I més per una feina
d’aquest nivell. Normalment, és tot mésconfidencial.
FERRAN: A mi, això...
ENRIC: No, a mi també, però, vaja... Tu i jo no ens coneixem. Però seria fàcil que ens trobéssim
algú conegut.
FERRAN: ¿I què?
ENRIC: Home, seria una mica violent.

Enric seu. Uns instants de silenci.

ENRIC: ¿Has vingut amb cotxe?
FERRAN: Sí.
ENRIC: Jo també. Quin trànsit, ¿no?
FERRAN: Com cada dia.
ENRIC: Jo ja he fet tres entrevistes. No sé què més volensaber de mi. ¿I tu, quantes n’has fet?
FERRAN: Tres.
ENRIC: Com jo.

Enric treu una capseta de caramels.

ENRIC: ¿Un mentolín?
FERRAN: No, gràcies.
ENRIC: Jo no tenia gaires esperances d’arribar fins aquí. Vinc d’una empresa petita, i això és...
Bé, en tot això dels mobles i el bricolatge, és la segona del món.
FERRAN: Una empresa és una empresa.
ENRIC: Sí, però jo no he treballat mai en...