El Metro

Sunset; El metro
Contrariament al q la majoria d la gent pensa...el anar amb metro en una
gran ciutat te les seves emocions i es poden arribar a viure moltissimes
histories i fets curiosos!!!

Surts d casa amb el temps mes q justissim, tens molta pressa...dessitjaries
arribar a l´hora a la feina o a la cita on hagis quedat...abans d' arribar
a l´andana d l´estacio ja has sentit el metro qarriba...comences a correr
escales avall, a traves d les cuals se´t comencen a caure coses
(carpeta...si vas a cole, llapissos, claus varies...)...el metro sembla q
t´ha estat esperant, fas l´ultim "spring" abans d´entrar a l´ultim vagó q
com sempre va ple d gent fins als topes...
Els senyals acustics comencen a sonar tu encara creus que tindràs
possibilitat d agafar.lo, peroplassssssssss!!!!!!! t´han tancat les portes
als teus morros... Aleshores venen les opcions possibles:
1.- T´agafa un trauma al veure com tota la gent del vago comença a riure o
a fer cares iròniques cap a tu...i dius.. juro y prometo q nunca..nunca
más...volveré a coger el metro...i aleshores si tens molta pasta...
t´acaves comprant un cotxe.
2.- Et pots intentar pujar al metro en marxa (no recomanable) isi son dos
parades, encara podries aguantar.
3.-Simplement et frustres a tu mateix i esperes al proper metro amb la cara
baixa i pensant...si quasi cada dia em passa el mateix...
Lo bo es que quant no tenim pressa i anem en plan tranqui pq anem sobrats
d temps...doncs el metro ens arriba a la primera només arribar a l´andana...
i dius jopéeeee arribaré el primer al lloc d quedada
iefectivament.
Sorties d casa pensant q arribaries tard i acabes arribant el primer al
lloc. Coses d la vida!!
Lo pitjor es quan a sobre et diuen q s´ha canviat el lloc d quedada i t´has
d tornar a desplaçar amb el metro... arribant aleshores tardissim al lloc i
a sobre aguantant bulles d la gent q et diu... et vam trucar a casa i ja no
estaves, després al movil i no tenies cobertura (anaves en elprimer
metro)...o sigui q no et van localitzar...fins q no estaves al lloc
d´origen d quedada...i ja era massa tard.ohhhhhhhhhh!!!!! penses es q
ningu m´enten.

Una vegada em aconseguit entrar al metro comences a veure una amplia

amalgama de penya d àmbits diferents, pero q es reuneixen cada dia per
viatjar en aquest mitjà d transport. Trobem:
1.- La típica iaia q encara q vagi amb bastóo amb crosses nomes passa el
llindar d´una d les portes del vagó del metro comença a correr cap al
primer seient q veu buit utilitzant si s´escau els seus instruments d
suport (crosses, bastó) per apartar gent innocent q amb mes calma q ella
pretenien agafar el mateix seient.
2.- El típic xaval jove q va amb els seus auriculars a tot drap i q encara
q no vulguis escoltar.los, ho has dfer...el pachum pachum pachum...d la
ultima cinta d Scorpia (central del sonido??)))..i q penses..ostres si son
les 8 del mati d dilluns i aquest va aixi, no m´agradaria trobarme´l un
divendres a les 8 d la tarda.
3.-El personatge q entra demanant i q ja te´l coneixes si normalment fas la
mateixa ruta...sempre utilitza les mateixes frases per expressar.se a la
multitud del vagó... "Hola muybuenos días señores y señoras es triste
pedir pero es mas triste el tener q robar.."...i tu penses i a mi q
m´expliques quan vas tot putejat cap a la feina..., pq mira si almenys te´n
vas d juerga encara..pero vas a currar amb una mala llet q no veas!!
A més encara q no els i donis diners...ells educadament pero amb cara
llarga al passar pel teu costat et diuen.."q tengan suerte y q Dios lesbendiga!!! (jopé..això sense donar.li´s un duro...pq si els i dones...no
veas!!!!! igual et conviden un dia a dinar a un restaurant amb tota la
recaudació q facin en un dia en el metro.. q molts cops és molta..)
Les bandes d peruans q es foten a tocar tb s´han posat d moda...
foten un escandol!!!! q sembla q estiguis a Los Andes...aquests si q
recauden fons...ara alguns toquen be...apart d...