el meu joc


EL MEU JOC

I aquí estic, pensant en les rialles d’ahir, en tots el moments en els que era tan feliç, quan només em preocupava per qui m’havia tretuna de les meves joguines preferides. Tenia tot el que necessitava, per mi el dolor no existia, jo decidia qui formava part de la meva vida i qui no, jotenia el do de paraula, jo sempre era la protagonista de tots els meus contes, jo era la protagonista de la meva vida. Ara res ha canviat… només tu.
Sisapiguéssis tot el que t’arribo a enyorar…Ara ja no necessito cap de les meves joguines, no vull cap palau, cap príncep,… només a tu. Rectifico, ‘’voler’’es un verb avariciós que inclueix tot tipus de capritxos, així que millor dit, et necessito. Necessito escoltar la teva veu cada matí al despertar-me,cada nit. Necessito donar-te un fort i ruidós petó de bona nit. Sí, necessito, aquest verb em convenç més. Necessito saber que sempre estaràs a prop meu,protegint-me. Necessito saber que no t’aniràs. I per acabar, m’agradaria tornar al principi. M’agradaria que tot fós com abans. Us preguntareu com ho faré,veritat? És molt senzill… jugant un cop més. Ara jugaré a que puc canviar tota la partida amb una sola mirada, un sol gest, una sola paraula… us tincintrigats? Aquesta partida només té un secret, un vell truc… lluitar. LLuitar sempre, i davant de tot. Però ara prefereixo quedar-me aquí, observant aquestmeravellós paisatge, escoltant una vella cançó, i ofegant-me en un mar de records. Però això sí, amb un somriure a la meva cara.
Això ara, i sempre.