El milagro de anna sullivan

PEL.LÍCULA: “ EL MILAGRO DE ANNA SULLIVAN ”

1.- La principal diferència entre l’ésser humà i els altres animals és el llenguatge. Helen como nena salvatge, explica com es comporta. A mida que la Helen s’anava fent més gran, augmentava la seva frustració i la seva ràbia anava a pitjor, tot per no poder comunicar-se ni fer-se entendre. Poc a poc es va anar convertint en una persona salvatge itrapella. Si no aconseguia el que volia es tornava molt agressiva fins que la seva família li donava el que ella volia. El que més solia fer era llençar el menjar dels plats de les altres persones i trencar objectes fràgils llençant-los al terra. També solia tancar a la gent a les habitacions. Alguns dels seus actes en el dia a dia, com ara llepar el plat després de menjar, anar menjant dels platsdels demès i ser incapaç de seure a la taula o fer servir coberts... van fer que els seus familiars sentissin la necessitat de contractar una tutora. 2.- La carència de la vista i l’ oïda és com estar tancada dintre d’un món propi, com actua Helen?. Helen era una nena que a causa d’una febre quan era un nadó, va quedar sorda i cega. Amb aquest problema no podia captar la informació necessària del’exterior, ja que només disposava de les referències preses pel tacte, el gust i l’olfacte. Des del principi la van tractar com a un cas perdut i no li prestaven atenció. Però la Helen simplement patia una minusvalia que no i permetia comunicar-se per ella mateixa sense un ensenyament previ.

Aleshores, van contractar a l’Ana Sullivan com a institutriu per a que l’ensenyés i l’eduqués, ja que elseu pare volia enviar-la a un centre per a deficients mentals. Al principi de l’ensenyança la Helen oposava resistència per que estava acostumada a un tipus de conversa en la que ella era la única que transmetia o demanava alguna cosa esperant que li donessin sense fer res a canvi. Però quan la Ana, se la va endur a la caseta del jardí, apartada de la resta de la seva família, fent-li creure queestava molt lluny de casa i vivint durant un temps sola amb l’Ana, no li va quedar una altra opció que acceptar i seguir les seves ensenyances. 3.- Com és la conducta de Helen en general, abans de l’ arribada de l’ Anna?. Quins són els aspectes educatius que utilitza la família que reafirmen la seva conducta?. Tal com es descriu a la primera pregunta, l’actitud de la Helen es molt salvatge,impetuosa, impacient, egoista, etc. La família juga un paper molt important en el dia a dia de la Helen i això desencadena en la pròpia manera de fer de la Helen: Idees preconcebudes: la seva filla te una malaltia sense cura, l’estan etiquetant. Excés de protecció: l’exigència només pren sentit quan neix de l’estima veritable. L’exigència no ha de doblegar la voluntat sinó motivar-la; no es tractad’imposar per la força. Reforç negatiu: premien una conducta negativa per a que no molesti, com ara a l’escena en que la Helen mossega a la Ana Sullivan i la mare li dona un caramel. Els capricis consentits fan créixer les necessitats. No identifiquen el problema: moltes vegades el problema està en no identificar el problema. La família sap quin és el problema de la Helen, però no saben quin és el seu,fins que descobreixen que la seva manera de comportar-se amb la Helen no és la correcta.

-

-

4.- La violència com a instrument educatiu, com actuen la mare, el pare, el germanestre, la Helen i l’ Anna. La família en general, tenia acceptada a la Helen com a una discapacitada mental i no tenien intenció de intentar recuperar-la, ni integrar-la a la societat. En general, cada membre de lafamília vivia la seva vida sense importar-lis en absolut la de la Helen; el pare amb la seva feina, la mare cuidant també del nadó i el germanastre passant completament de la Helen, i tenint un paper dins

la família en que ni el pare i la madrastra li fan gaire cas a les seves opinions. No es que no l’estimessin, simplement portaven molts anys així i no sentien la necessitat de canviar res...