El missatge d'Auguts




ÍNDEX.

1. Introducció i contextualització.................................................................. p.2
1.1. Genealogia imperial de la dinastia Julia-Claudia................................... p.3
2. Els missatges............................................................................................p.4
2.1. Orígens del missatge i de la formaadoptada......................................p.6
2.2. Els mitjans.........................................................................................p.8
Monedes / ceràmica / bustos / conjunts escultòrics
Privats / públics
2.3. Tràmits administratius i gestions necessàries......................................p.12
2.4. Lalocalització....................................................................................p.13
3. Conclusió................................................................................................p.15
4. Bibliografia- webgrafia.............................................................................p.16
5. Annex.....................................................................................................p.15
















1. Introducció icontextualització.

La mort de Gai Juli Cèsar el 15 de març del 44 aC. va dividir el poble romà en dos bàndols: d’una banda els senadors que perdien el poder a mesura que Cèsar augmentava el seu, convertint-se en un dictador estimat pel poble, en tant que s’ocupava de que aquest sempre tingués prou aliment. La raó de l’assassinat rau en dues raons, una poder més excusa: com ja dit, Cèsar eradictador, amb que el Senat es veia privat de poder decisiu; per l’altra banda, malgrat tot, Cèsar es comportava més com un rei, un monarca, una casta odiada profundament pels romans per conflictes inicials amb els etruscos, que van acabar erradicats del mapa contemporani.
Octavi, com es deia per llavors, era el fill adoptiu de Cèsar, pòstum, estudiant a la Universitat d’Apolonia, Albània, una zonatotalment hel·lenística. En morir Cèsar es va veure obligat de marxar per començar a governar, tot i haver sigut, per llavors, molt jove encara. No podem saber com hauria canviat el caràcter d’Octavi en quedar-se més temps a Albània, ja que hauria viscut bastant més les influències hel·lenístiques locals1. De la gens Iulia, era un home, jove, molt tradicionalista, decidit i intel·lectualment audaç, toti que físicament més aviat feble i malaltís. En marxar d’Apolonia i dirigir-se a Roma es va emportar un dels seus amics més íntims i amb qui més confiança tenia, Marcus Agrippa, que posteriorment serà el gran general al costat d’August. Aquesta unió que fecundarà amb el casament de la germana d’August, Julia, i Agrippa i l’adopció dels dos fills Lucius i Gaius, i donarà lloc a una producció deconjunts escultòrics i monedes de complexitat mai vista, esdevenint una de les èpoques en les que més producció artística hi ha. Viuran junts el Segon Triunvirat, aliança formada el 43 aC, una època d’unió i pau entre Octavià, Marc Antoni i Marc Lèpid, que acabarà ràpidament amb la presa d’Egipte que esdevindrà propietat privada de l’emperador (cunya de monedes AEGYPTO CAPTA) i Marc Antoni personanon grata.
Aquesta producció artística que treballarem aquí profundament és portadora d’un missatge, la facilitat de lectura de la qual variarà segons l’emperador, amb significants implícits, explícits però també suggerents, a vegades només comprensibles per una minoria. És aquesta varietat del missatge de l’art d’August, a base d’obres fetes en ceràmica, en numismàtica i escultura i que ensmostraran la importància d’uns temes i uns missatges en unes regions i com canvia en unes altres, com per exemple la concepció de la dona, la divinització en vida de l’emperador que cohesiona amb la concepció que tenia, per exemple, August, la idea d’adopció a Roma i fora de Roma en l’imperi de l’est, les escultures infantils i la representació dels infants mateixos en monedes, i, finalment, la...