El modernisme. Pensament i evolució. Gabriel Alomar.
Páginas: 7 (1515 palabras)
Publicado: 12 de marzo de 2015
49. EL MODERNISME. PENSAMENT I EVOLUCIÓ. GABRIEL ALOMAR.
49.1. EL MODERNISME. PENSAMENT I EVOLUCIÓ
49.1.1. INTRODUCCIÓ
El Modernisme fou un ampli moviment cultural que es produí a Catalunya en el tombant del segle XIX al XX i que coincidí i es relacionà amb altres “modernismes” sorgits a Europa en el mateix període. El Modernisme català abraçà des de l’arquitectura (Gaudí, Domènech iMuntaner) i la pintura (Ramon Casas, Rusiñol) fins a la literatura, passant per l’escultura (Josep Llimona), el moblisme (Gaspar Homar), l’orfebreria (Masriera) o el cartellisme (Camps, Casas).
El Modernisme fou un moviment complex oposat a la Renaixença que volia convertir el català en una llengua moderna, vehicle normal d’una societat desenvolupada. Volien importar novetats d’Europa i transformar lasocietat a través de la cultura. El canvi es concretà a través de la ruptura amb el passat i en la voluntat de crear una cultura nacional, autosuficient, moderna i europea.
49.1.2. MODERNISME I SOCIETAT
L’aparició del Modernisme coincidí amb el canvi de la societat catalana de l’últim quart del segle XIX. La industrialització de Barcelona (sobretot) propugnà una “modernització” total i profundade Catalunya que la tragué del seu endarreriment en relació a Europa1.
El problema fonamental dels modernistes fou el de les seves relacions amb la societat en la qual vivien i per a la qual escrivien. L’època era de crisi: fil·loxera al camp, èxode a les ciutats dels camperols, crisi financera deguda a les guerres colonials, crisi de confiança en el progrés tècnic i científic, etc. Tot plegatportà en els anys 90 a la ruptura i enfrontament entre els intel·lectuals i la societat burgesa. Aquesta rebutjà el nou art i l’artista en sortí malparat. Aleshores es refugià en l’art i sovint caigué en la bohèmia. Els artistes ataquen l’estructura de la burgesia i s’oposen al conservadurisme dels burgesos. El seu lema és: “l’art com a passió, l’art com a rebel·lió”. La societat burgesa en elsprimers anys rebutja aquest nou art i es produeix una ruptura artista-societat.
49.1.3. ETAPES
49.1.3.1. Anys de formació i de lluita (1892-1900)
Entre 1892 (primera Festa Modernista a Sitges) i 1900, el moviment conegué la seva època més agressiva. Les Festes Modernistes del Cau Ferrat de Sitges foren un instrument important de llançament del Modernisme. Els intel·lectuals s’agruparen entorn dequatre grans revistes, “L’Avenç”, “Catalònia”2, “Els Quatre Gats” i “Pèl i Ploma”.
“L’Avenç” era una revista de tarannà catalanista i progressista. El 1891 Pompeu Fabra (entre d’altres) endegà una campanya de sistematització i modernització ortogràfica que tingué en compte el “català que ara es parla” des d’aquesta revista. L’editorial tenia un doble objectiu: promocionar autors nous i posar aldia la literatura catalana. “Catalònia” defensava les idees nacionalistes i literàries més radicals.
Les Festes Modernistes de Sitges: Rusiñol, escriptor i pintor, pensà que Sitges podia servir per a experimentar la llum. I juntament amb Ramon Casas i altres organitzà una exposició de pintura que constituí la primera Festa Modernista (1892). A la segona exposició (1893) s’afegí la inauguració del“Cau Ferrat”3. La tercera Festa Modernista (1894) estigué dedicada bàsicament a “l’art per l’art”.
49.1.3.2. Consolidació i triomf (1900-1911)
Perduda l’agressivitat dels anys 90, el Modernisme es consolidà i passà a ser la literatura habitual dins la societat burgesa. Durant aquesta època aparegué un nou moviment, el Noucentisme, que s’emmotllà més bé als interessos burgesos i que, a la fi,provocà l’enfonsament del Modernisme. Durant aquesta segona etapa destaca la tasca feta des de l’editorial “Joventut”. El període es clou amb la mort, el 1911, de Joan Maragall.
49.1.4. PENSAMENT
49.1.4.1. Influències externes
En el seu afany regenerador d’una cultura i d’un país, els modernistes prenen com a exemple els models europeus, tot intentant introduir-los a Catalunya per tal de...
49. EL MODERNISME. PENSAMENT I EVOLUCIÓ. GABRIEL ALOMAR.
49.1. EL MODERNISME. PENSAMENT I EVOLUCIÓ
49.1.1. INTRODUCCIÓ
El Modernisme fou un ampli moviment cultural que es produí a Catalunya en el tombant del segle XIX al XX i que coincidí i es relacionà amb altres “modernismes” sorgits a Europa en el mateix període. El Modernisme català abraçà des de l’arquitectura (Gaudí, Domènech iMuntaner) i la pintura (Ramon Casas, Rusiñol) fins a la literatura, passant per l’escultura (Josep Llimona), el moblisme (Gaspar Homar), l’orfebreria (Masriera) o el cartellisme (Camps, Casas).
El Modernisme fou un moviment complex oposat a la Renaixença que volia convertir el català en una llengua moderna, vehicle normal d’una societat desenvolupada. Volien importar novetats d’Europa i transformar lasocietat a través de la cultura. El canvi es concretà a través de la ruptura amb el passat i en la voluntat de crear una cultura nacional, autosuficient, moderna i europea.
49.1.2. MODERNISME I SOCIETAT
L’aparició del Modernisme coincidí amb el canvi de la societat catalana de l’últim quart del segle XIX. La industrialització de Barcelona (sobretot) propugnà una “modernització” total i profundade Catalunya que la tragué del seu endarreriment en relació a Europa1.
El problema fonamental dels modernistes fou el de les seves relacions amb la societat en la qual vivien i per a la qual escrivien. L’època era de crisi: fil·loxera al camp, èxode a les ciutats dels camperols, crisi financera deguda a les guerres colonials, crisi de confiança en el progrés tècnic i científic, etc. Tot plegatportà en els anys 90 a la ruptura i enfrontament entre els intel·lectuals i la societat burgesa. Aquesta rebutjà el nou art i l’artista en sortí malparat. Aleshores es refugià en l’art i sovint caigué en la bohèmia. Els artistes ataquen l’estructura de la burgesia i s’oposen al conservadurisme dels burgesos. El seu lema és: “l’art com a passió, l’art com a rebel·lió”. La societat burgesa en elsprimers anys rebutja aquest nou art i es produeix una ruptura artista-societat.
49.1.3. ETAPES
49.1.3.1. Anys de formació i de lluita (1892-1900)
Entre 1892 (primera Festa Modernista a Sitges) i 1900, el moviment conegué la seva època més agressiva. Les Festes Modernistes del Cau Ferrat de Sitges foren un instrument important de llançament del Modernisme. Els intel·lectuals s’agruparen entorn dequatre grans revistes, “L’Avenç”, “Catalònia”2, “Els Quatre Gats” i “Pèl i Ploma”.
“L’Avenç” era una revista de tarannà catalanista i progressista. El 1891 Pompeu Fabra (entre d’altres) endegà una campanya de sistematització i modernització ortogràfica que tingué en compte el “català que ara es parla” des d’aquesta revista. L’editorial tenia un doble objectiu: promocionar autors nous i posar aldia la literatura catalana. “Catalònia” defensava les idees nacionalistes i literàries més radicals.
Les Festes Modernistes de Sitges: Rusiñol, escriptor i pintor, pensà que Sitges podia servir per a experimentar la llum. I juntament amb Ramon Casas i altres organitzà una exposició de pintura que constituí la primera Festa Modernista (1892). A la segona exposició (1893) s’afegí la inauguració del“Cau Ferrat”3. La tercera Festa Modernista (1894) estigué dedicada bàsicament a “l’art per l’art”.
49.1.3.2. Consolidació i triomf (1900-1911)
Perduda l’agressivitat dels anys 90, el Modernisme es consolidà i passà a ser la literatura habitual dins la societat burgesa. Durant aquesta època aparegué un nou moviment, el Noucentisme, que s’emmotllà més bé als interessos burgesos i que, a la fi,provocà l’enfonsament del Modernisme. Durant aquesta segona etapa destaca la tasca feta des de l’editorial “Joventut”. El període es clou amb la mort, el 1911, de Joan Maragall.
49.1.4. PENSAMENT
49.1.4.1. Influències externes
En el seu afany regenerador d’una cultura i d’un país, els modernistes prenen com a exemple els models europeus, tot intentant introduir-los a Catalunya per tal de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.