el modernisme

LITERATURA CATALANA

EL MODERNISME
1

L’APARICIÓ DEL MODERNISME

L’aparició del Modernisme coincidí amb una època de canvi de la societat catalana, l’últim
quart del segle XIX.
La industrialització de Catalunya i , sobretot, de Barcelona comportà un seguit de
transformacions que afectà tota l’estructura social: la burgesia inicià un procés de
modernització que s’estengué a tots elsàmbits, però sobretot a l’àmbit artístic.
En l’art, un grup d’intel·lectuals, sorgit de la burgesia, s’enfrontà críticament a la seva pròpia
classe social, acusada de materialisme, inoperància i desinterès envers l’art i la bellesa. D’altra
banda, reclamà una modernització total de Catalunya, que en aquests moments es trobava
endarrerida respecte Europa.
La crisi de confiança en el progréscientífic i tècnic, com a conseqüència del naixement de
filosofies irracionalistes provocà l’enfrontament entre els intel·lectuals modernistes i la
societat burgesa del moment.

2

DEFINICIÓ DEL TERME

El terme Modernisme aparegué per primera vegada el 1884 a la revista L’Avenç i, a partir de
1892, fou utilitzat pels integrants del moviment com a distintiu del grup per fer referència a
l’afanyde modernitat que els caracteritzava.
El terme Modernisme designà les noves manifestacions artístiques de finals del segle XIX i
principis del segle XX. A Catalunya fou un moviment ampli i complex, de renovació cultural,
que pretenia respondre a una voluntat, ja iniciada durant la Renaixença, de transformar la
cultura catalana en una cultura moderna, nacional i europea. Per aconseguir aquestobjectiu,
els modernistes van haver de trencar amb el passat cultural de la Renaixença i intentar
assimilar els nous corrents europeus del moment que es manifestaven contraris a la civilització
industrial i exaltaven l’irracionalisme. Es tractà d’un moviment cultural que es manifestà en
totes les arts: arquitectura, escultura, pintura, música....
3
ETAPES
El Modernisme va durar dues dècades:l´última del segle XIX i la primera del segle XX.
1a etapa (1892/1900): etapa de formació i lluita, agressiva i de creació. Els instruments
que afavoriren el desenvolupament d’aquesta etapa foren les revistes (L’Avenç,
Catalònia) i les festes modernistes celebrades a Sitges, que foren organitzades per
Santiago Rusiñol entre 1892 i 1899. Aquestes festes serviren per presentar el
moviment iconsistiren en exposicions, discursos, representacions teatrals, lectures
literàries...
2a etapa (1900/1911): etapa de consolidació i triomf. S’hi observà una pèrdua de
l’agressivitat així com una notable producció literària. L’aparició paral.lela, el 1911, del
nou corrent noucentista, provocà l’enfonsament del Modernisme. La data de
tancament d’aquest període coincidí simbòlicament amb la mortdel poeta modernista
Joan Maragall. En aquesta etapa destaquen dues revistes: Joventut i El poble català.

LITERATURA CATALANA

4

CORRENTS MODERNISTES

REGENERACIONISME
Entenien l’art com un instrument mitjançant el qual la societat es podia regenerar o
transformar. Així, proposaren una literatura compromesa amb la societat. Exaltaven l’artista,
l’individualisme i la voluntat pertal de dur a terme el seu objectiu: obrir una línia de progrés
europeu perquè el país es regenerés moralment i culturalment.
ESTETICISME
Pretenien també l’europeïtzació de la cultura catalana, però no creien en l’art com a eina per
transformar el món. Víctimes d’una societat materialista, en fugiren i es refugiaren en l’art. Es
dedicaren a l’art amb l’única finalitat de l’art en si mateix (artper l’art). Convertiren l’art en
una mena de religió, de la qual els sacerdots eren els artistes. Proposaren una literatura
minoritària per als escollits, en la qual hi jugà un paper important el corrent del Simbolisme.
SIMBOLISME
Aquest corrent aparegué a França i més tard s’estengué a la resta d’Europa. Es basà en la no
representació del món real, sinó en l’expressió simbòlica de la...