El Mon Del Segle Xxi
Páginas: 16 (3962 palabras)
Publicado: 16 de mayo de 2012
1. L’11 DE SETEMBRE DE 2001
El inici del segle XXI va coincidir amb les eleccions nord-americanes on fou elegit George W. Bush al novembre de 2000, aquesta presidència semblava feble en la qual el programa polític i econòmic republicà trobaria greus dificultats per a imposar-se.
L’11-S
L’11 de setembre de 2001 la xarxa terrorista Al Qaida, va segrestar quatre avions i va estavellar-nedos contra les Torres Bessones de Nova York i un tercer contra el Pentàgon a Washington; l’ultim es va estavellar a Pennsilvania, quan els viatgers van impedir els plans dels segrestadors.
L’acció va tenir un impacte planetari. L’ensulsiada de les Torres Bessones va commocionar l’opinió publica nord-americana i mundial: 2973 persones van morir en els atemptats de l’11-S.
Al Qaida es trovabaacollida pel regim fonamentalista taliba d’Afganistan, que es va negar a lliurar els terroristes. El 7 d’octubre de 2001 es va produir la invasió d’Afganistan, en la qual els Estats Units va liderar una amplia coalició internacional. El 13 de novembre, l’Aliança del Nord va entrar a Kabul i va derrocar el regim talibà. Bush va iniciar l’anomenada guerra contra el terrorisme.
La Guerra contra elterrorisme i la nova politica exterior del Estats Units
Despres de l’11-S el sector neoconservador va veure l’oportunitat per a dur a la practica la seua concepcio estrategica dels Estats Units i el seu paper en el nou mon sorgit despres de l’ensulsiada de la Unio Sovietica.
La nova estrategia de seguretat nacional presentada per Bush al Congres dels Estats Units al setembre de 2002, va sancionarel seu nou paper com a hiperpotencia mundial en un mon marcat per l’emergencia d’un nou enemic global, el terrorisme islamista d’Al Qaida.
La Segona Guerra de l’Iraq
Sota el pretext de la guerra contra el terrorisme, George W.Bush va dissenyar un mapa de suposats enemics de la llibertat, on va incloure a Siria, Corea del Nord, Iran i l’Iraq.
Amb la fi de la Guerra del Golf els plans d’envairl’Iraq havien estat defensats per sectors de la ultradeta republicana. L’aprovacio de l’estrategia de seguretat nacional al setembre de 2002 va ratificar el viratge de la politica exterior nord-americana, amb la guerra preventiva com a element clau de la nova concepcio estrategica dels Estats Units.
L’estrategia de Bush va situar el regim de Sadam Husein com una amenaça mundial.
El 8 denovembre de 2002 un grup d’inspectors de l’ONU van entrar a l’Iraq per elaborar un informe sobre la disponibilitat d’armes de destruccio massiva. Els seus informes, no van ser suficients per a impedir una guerra al marge de la legalitat internacional.
El 20 de març de 2003 despres de la cimera de les Açores, es va iniciar la guerra. Setmanes despres, el regim autocratic de Sadam Husein havia sigutenderrocat, el 2 de maig de 2003 George Bush va anunciar des d’un portaavions la victoria militar. S’iniciava una sagnant postguerra.
Les concequencies de la Guerra de l’Iraq
La guerra a l’Iraq ha oferit funeses consequencies:
La politica unilateral nord-americana va conduir a la desaparicio de la solidaritat mundial suscitada despres dels atemptats de l’11-S.
La pluralitat informativa vareflesctir els horrors de la guerra amb el conseguent malestar del Pentagon.
El preu del cru s’ha disparat des del començament de la guerra.
La brutalitat nord-americana en la preso d’Abu Ghraib, la il·legalitat de Guantanamo i els segrestos de la CIA van contribuir a deteriorar la imatge i influencia dels Estats Units a escala mundial.
La politica antiterrorista de l’administracio Bush va obrir unimportant debat sobre l’erosio de les llibertats civils als Estats Units.
La Guerra de l’Iraq havia convertit Bush en un dels presidents mes impopulars de la historia dels Estats Units.
Mes de cient cinquanta mil i sis-cents mil civils iraquians havien mort a la guerra als quals se sumen milions d’iraquians que han sigut desplaçats per la violencia.
2. LA RADICALITZACIO DEL MÓN ISLÀMIC...
El inici del segle XXI va coincidir amb les eleccions nord-americanes on fou elegit George W. Bush al novembre de 2000, aquesta presidència semblava feble en la qual el programa polític i econòmic republicà trobaria greus dificultats per a imposar-se.
L’11-S
L’11 de setembre de 2001 la xarxa terrorista Al Qaida, va segrestar quatre avions i va estavellar-nedos contra les Torres Bessones de Nova York i un tercer contra el Pentàgon a Washington; l’ultim es va estavellar a Pennsilvania, quan els viatgers van impedir els plans dels segrestadors.
L’acció va tenir un impacte planetari. L’ensulsiada de les Torres Bessones va commocionar l’opinió publica nord-americana i mundial: 2973 persones van morir en els atemptats de l’11-S.
Al Qaida es trovabaacollida pel regim fonamentalista taliba d’Afganistan, que es va negar a lliurar els terroristes. El 7 d’octubre de 2001 es va produir la invasió d’Afganistan, en la qual els Estats Units va liderar una amplia coalició internacional. El 13 de novembre, l’Aliança del Nord va entrar a Kabul i va derrocar el regim talibà. Bush va iniciar l’anomenada guerra contra el terrorisme.
La Guerra contra elterrorisme i la nova politica exterior del Estats Units
Despres de l’11-S el sector neoconservador va veure l’oportunitat per a dur a la practica la seua concepcio estrategica dels Estats Units i el seu paper en el nou mon sorgit despres de l’ensulsiada de la Unio Sovietica.
La nova estrategia de seguretat nacional presentada per Bush al Congres dels Estats Units al setembre de 2002, va sancionarel seu nou paper com a hiperpotencia mundial en un mon marcat per l’emergencia d’un nou enemic global, el terrorisme islamista d’Al Qaida.
La Segona Guerra de l’Iraq
Sota el pretext de la guerra contra el terrorisme, George W.Bush va dissenyar un mapa de suposats enemics de la llibertat, on va incloure a Siria, Corea del Nord, Iran i l’Iraq.
Amb la fi de la Guerra del Golf els plans d’envairl’Iraq havien estat defensats per sectors de la ultradeta republicana. L’aprovacio de l’estrategia de seguretat nacional al setembre de 2002 va ratificar el viratge de la politica exterior nord-americana, amb la guerra preventiva com a element clau de la nova concepcio estrategica dels Estats Units.
L’estrategia de Bush va situar el regim de Sadam Husein com una amenaça mundial.
El 8 denovembre de 2002 un grup d’inspectors de l’ONU van entrar a l’Iraq per elaborar un informe sobre la disponibilitat d’armes de destruccio massiva. Els seus informes, no van ser suficients per a impedir una guerra al marge de la legalitat internacional.
El 20 de març de 2003 despres de la cimera de les Açores, es va iniciar la guerra. Setmanes despres, el regim autocratic de Sadam Husein havia sigutenderrocat, el 2 de maig de 2003 George Bush va anunciar des d’un portaavions la victoria militar. S’iniciava una sagnant postguerra.
Les concequencies de la Guerra de l’Iraq
La guerra a l’Iraq ha oferit funeses consequencies:
La politica unilateral nord-americana va conduir a la desaparicio de la solidaritat mundial suscitada despres dels atemptats de l’11-S.
La pluralitat informativa vareflesctir els horrors de la guerra amb el conseguent malestar del Pentagon.
El preu del cru s’ha disparat des del començament de la guerra.
La brutalitat nord-americana en la preso d’Abu Ghraib, la il·legalitat de Guantanamo i els segrestos de la CIA van contribuir a deteriorar la imatge i influencia dels Estats Units a escala mundial.
La politica antiterrorista de l’administracio Bush va obrir unimportant debat sobre l’erosio de les llibertats civils als Estats Units.
La Guerra de l’Iraq havia convertit Bush en un dels presidents mes impopulars de la historia dels Estats Units.
Mes de cient cinquanta mil i sis-cents mil civils iraquians havien mort a la guerra als quals se sumen milions d’iraquians que han sigut desplaçats per la violencia.
2. LA RADICALITZACIO DEL MÓN ISLÀMIC...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.