El mono que llevamos dentro

“El mono que llevamos dentro” (Frans de Waal)

Sinopsi

Frans de Waal, autor d’aquest llibre, tracta temes molt diferents però alhora convergents en un mateix punt: semblances entre primats ihumans. Aquest llibre inclou, en tota la seva integritat, relacions entre els humans i aquells amb el nucli genètic més semblant, els ximpanzés i els bonobos; el primer capítol del llibre és molt genèrical igual que l’últim però a mesura que s’avança la lectura, els temes “s’especialitzen” i es centren en el poder, el sexe, la violència... . Al llarg de tota aquesta obra podem veure símils entre lamanera de ser dels bonobos i la dels ximpanzés, per exemple, els primers resolen els conflictes de grup mitjançant l’acte sexual (refrec genital, coit entre dos especies o més independentment del seusexe...) però ,en canvi, els segons (ja que són molt més territorials, agressius i violents que els bonobos) resolen els seus conflictes mitjançant la violència per així decidir qui és el més fort i,per tant, el que es convertirà en el nou líder; i ,com es pot apreciar en el llibre, [de Waal, F. (2007). “Poder: Maquiavelo en nuestra sangre”. F. De Waal, “El mono que llevamos dentro”, (p.51-92)]com que no tenen un codi ètic, tant els hi fa si lluita tot el grup contra un sol ximpanzé o si són dos els que lluiten contra un etc. L’autor ha pogut apreciar queixes d’un ximpanzé moribund [de Waal,F. (2007). “Poder: Maquiavelo en nuestra sangre”. F. De Waal, “El mono que llevamos dentro”, (p. 51-92)], actes de benevolència entre membres d’un mateix grup cap a un nou membre o un que ja hi era[de Waal, F. (2007). “Benevolencia: cuerpos con sentimientos morales”. F. De Waal, “El mono que llevamos dentro”, (p. 175-229)], i ,no tan sols en primats, sinó també en elefants, gossos... apartd’aquests símils entre humans i primats, el llibre també inclou fragments de caire històric (per fer referència a aquestes o per introdiur el tema del que es parlarà a continuació) i anecdòtic (com veiem...