el moti desquillace

EL MOTÍ

D'ESQUILLACE

SERGI GILABERT PASCUAL

JOSEP LURBE MARONDA



INTRODUCCIÓ
Qui era Esquilache i quin càrrec tenia a la cort de Carles III?
Leopoldo de Gregorio, marqués de Esquilache diplomàtic i polític espanyol d’orige italià (Messina 1700 - Venecia 1785), Ministre de Carles III. Membre d'una família humil, es va iniciar com a comptable en la casa comercial Barretta, sentdesignat com asentador de queviures de l'exèrcit napolità en 1742. La seua eficacia va fer que el rei Carles III el nombrara en 1748 administrador general de les duanes del regne de Nàpols,i que ascendira en 1753 a llocs de major responsabilitat, Secretàri d’Hisenda, Guerra i Marina . Ministre preferit i vinculat de per vida al rei Carles VII, en 1755 el va nombrar marqués de Esquilache. Pe’l seualt càrrec comptava amb grans privilegis per part de la reialesa. Va dur a cap un important pla de reformes financieres i militars que no va comptar amb el suport popular, el veien com un extranger que aplicava sense medida el despotisme ilustrat, i a la seua dona l’acusaven de la venta de llocs de treballs públics,es va enemistar en la población española per les seues medides de control, queconcernien hasta en la vestimenta (detonant del famós motí).

DESENVOLUPAMENT
Quins van ser els motius pels quals va fer un ban que exaltà a la població?
S'havia proposat un programa de modernització i seguretat de la vila de Madrid que incloïa la neteja, pavimentació i enllumenat públic dels carrers i la construcció de fosses sèptiques. Entre estes mesures estaba la que pretenia erradicar l’usde les capes llargues i barret d’ala ampla per capes curtes i barret de tres picos, l’argument era que permitia l’anonimat i la facilitat d’amagar armes, la qual cosa fomentava tota clase de delictes i desordres, (aquesta mesura ja havia sigut empresa en altres ocasions però sempre amb un èxit molt escás).
Un band publicat el 10 de març de 1766 així ho feia saber a la población.
Per què elsmadrilenys van rebutjar el band ?
La població ja estaba baix mínims de subsistencia després de la guerra perduda contra Anglaterra, Esquilache va llevar la taxa del gra i va permetre el lliure comerç, però eren anys de males collites i tot aço va provocar les constants pujades de preus en aliments de primera necesitat, per a remediar un poc la situación va firmar una llei que eliminava el gravaten el preu del gra provinent de fora. La situación no va millorar, van començar les protestes populars contra el ministre Esquilache. La gent pensaba que s’estava enriquint a la seua costa.
D'aquestes causes classificar -les en causes immediates i causes profundes. Què va fer la gent?
Causes inmediates
El fet de ser un ministre extranger i voler imposar una moda de procedencia extranjera, vaprovocar al madrilenys desobeir les ordres del ministre. La reacció popular van ser inmediata, van començar a publicar pasquins plens d’injuries contra el marqués, denunciant els abusos de poder. Esquilache va recórre als soldats per imposar el cumpliment, aço va desencadenar la fúria dels ciutadans i va donar pas al famós motí.
Causes profundes
El reformisme socioeconòmic:
Resistènciadels privilegiats (nobles, clero)
Afecta a les clases populars (crisis de subsistencia)

Què va ocorrer el Diumenge de Rams de 1766?
Dos emboçats es passejaven amb capa llarga i xamberg en la plaça d'Antón Martín. Soldats que muntaven guàrdia van preguntar-los per què anaven així vestits . Va quedar clar que anaven així perquè " els donava la gana " . Es van sentir insults i els guàrdies vantractar de detenir-los, moment en què un dels tapats va desembeinar una espasa. A l'instant , va aparèixer una banda armada i els militars es van veure obligats a fugir . Hi havia esclatat el motí . Els amotinats , decidits a tot , no van tenir inconvenients a apoderar-se de la caserna d'Invàlids de la Plaça, de sabres i fusells , unes dues mil persones van remuntar aquest carrer cap a la Plaça...