El moviment punk

El moviment punk

Un home se m’acosta i em pregunta: “Què és punk?”. I jo li dono una puntada al contenidor d’escombraries i li dic: “Això és punk!”. Llavors ell li dóna una puntada al contenidor d’escombraries i diu: “Això és punk?” i jo li dic: “No, això és moda!”

Aquesta frase és de Billie Joe Armstrong, líder del grup de punk-rock nord-americà Green Day. Es podria discutir la pertinençad’aquest grup dins del moviment musical punk, però aquesta conversa il•lustra a la perfecció la tendència de les tribus urbanes que s’autodefineixen com antisistemes a convertir-se en moviments àmpliament populars, fet que comporta la pèrdua de la seva essència primerenca.

La nostra societat estereotipada defineix com a punk a tot aquell qui porti cresta, vagi amb pantalons esparracats, que esdediqui a pintar símbols anarquistes i okupes i que vagi tot el dia col•locat. No és així. Aquesta només és la visió simplista que s’ha anat formant. El cert és que el moviment punk va més enllà dels estereotips que se li atribueixen. Per ser punk no cal dur cresta, no cal estripar-se la roba i no cal declarar-se obertament anarquista. Per molts transcendeix d’aquesta visió tòpica convertint elpunk en la seva filosofia de vida.

Per començar cal fer una breu ressenya sobre l’origen del punk. La majoria de tribus urbanes acostumen a definir-se amb un determinat estil musical. El moviment punk neix directament de la música punk. Podríem afirmar que neix en les societats anglosaxones dels Estats Units d’Amèrica i del Regne Unit als anys 70. Va sorgir com una forma de criticar la societathipòcrita i conformista de l’època que et deia com t’havies de vestir i de comportar. L’objectiu del punk original era provocar. La seva època daurada la va viure el 1977 amb l’arribada de grups com els Sex pistols i el seu polèmic “Anarchy in the UK”, que va esdevenir un dels himnes del moviment punk.

Així doncs, el punk no va néixer amb una ideologia o un estètica clares. Mentre alguns esdeclaren obertament violents, d’altres asseguren que l’agressivitat no és un component necessari per esdevenir punk. Pel que fa a l’estètica segurament és l’element principal que ha convertit el punk original i transgressor en una moda de la nostra societat globalitzada. En el seu origen l’objectiu de la vestimenta inusual dels punks era la de diferenciar-se de la resta. Però al convertir-se en unmoviment de masses, el punk esdevé moda, i l’estètica que en el seu moment va resultar trencadora, es converteix en un uniforme.

Així doncs, enlloc d’analitzar un grup de punks que es plantejen nombroses qüestions vitals, és a dir, els que no necessiten una vestimenta o un pentinat per identificar-se com a punks, analitzaré un sub-grup que es limita a seguir, en molts aspectes, l’estereotipmarcat.

Aquest col•lectiu, tal i com he pogut observar, segueix al peu de la lletra l’estereotip de punk pel que fa a la vestimenta. Cresta, “chupes” de cuir plenes de punxes, samarretes esparracades amb símbols anarquistes o de grups de música punk o Oi!, pantalons de “pitillo” i botes Doc Martens, a més de pírcings diversos. Per divertir-se van a concerts de música punk, Oi!, o rock. És enaquests ambients on el grup es barreja amb altres tribus urbanes com ara “sharps” o “hippies”. Malgrat les diferències entre els grups, són capaços de conviure i fins i tot de desenvolupar relacions d’amistat.

Pel que fa a la ideologia, es declaren obertament anarquistes tot i que en algun cas es pot donar la contradicció que també recolzen moviments independentistes tot enarboran símbolsnacionalistes. També es declaren ecologistes i refusen qualsevol tipus d’autoritat. Un aspecte controvertit dels punks és la gran contradicció pel que fa al consumisme. L’anticonsumisme és un factor clau en la vida d’un punk. Un punk ha de refusar la societat consumista en la què vivim, per això refusen, o en teoria refusen, els béns materials. Podem afirmar que el seu sistema de vida es basa en el...