El Narrador i els punts de vista

2. NARRADOR I PUNT DE VISTA

2.1. PUNT DE VISTA
El punt de vista, identificat sovint amb la focalització, és l'angle de visió des del qual transcorre la narració, el punt on se situa el narrador per contar la història.
Focalització externa: quan el focus que observa està situat en un punt exterior a la història.
Focalització interna: quan el focus que observa està situat en un puntinterior (un personatge) de la història.
La focalització interna pot ser:
Fixa, és a dir quan el focus que observa sempre observa al mateix personatge. És la que s'usa en el monòleg interior.
Variable, és a dir quan el focus que esta observant l’historia observa diversos personatges. Aleshores uns personatges prenen més importància que altres.

2.2. NARRADOR O VEU NARRATIVA
Narrador: És elmitjancer entre l'autor i el lector en l'acte de la comunicació literària.
El Narrador es sol classificar segons el punt de vista narratiu que es faci servir en la narració.
El narrador és extern quan no coincideix amb cap dels personatges de la història. La narració és en tercera persona, i acostuma a buscar l'objectivitat.
Dins del narrador extern podem trobar diverses possibilitats:
Narradoromniscient: és un narrador que té una visió àmplia i panoràmica de tot el que passa en la historia i coneix el passat, el present, el futur, els sentiments i els pensaments de tots els personatges.

Narrador observador: és un narrador que dóna informació només a partir del que veu i sent.

Narrador-editor: és el que explica uns fets que ha trobat escrits en un hipotètic manuscrit o documentperdut.

El narrador és intern quan esdevé un protagonista o personatge de la història. Predomina la narració en primera persona i s'acostumen a interpretar els fets de manera subjectiva.
Dins del narrador intern podem trobar diverses possibilitats:
Narrador protagonista: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquestnarrador on pot aparèixer el monòleg interior.

Narrador testimoni: el narrador és un personatge secundari que actua com a observador. Es caracteritza per la utilització del doble focus d'interès narratiu.

2.3. CORRENT DE CONSCIÈNCIA
El monòleg interior és una tècnica literària que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'una plasmació escrita del pensament d'aquestindividu.
Un diàleg és la conversa entre dues persones motivat pel desig d'entendre's

3. PERSONATGES. TIPUS, CREACIÓ I CARACTERITZACIÓ


Un personatge és un caràcter que apareix a obres de ficció el qual pot ser un individu, ésser, objecte o espai, que actua dins la trama i que fa que avanci l'acció.

Personatges principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat i tenen unainfluència decisiva en el desenvolupament de la història i en el desenllaç.
Protagonista: El protagonista es d’entre els personatges principals el que porta a terme l’acció principal i qui té la funció més rellevant en el desenvolupament de la història.

Antagonista: És un personatge que s'oposa als designis i es torna adversari del personatge principal, aquest personatge presentacaracterístiques oposades al protagonista.

L'Antiheroi: és el protagonista d'una obra de ficció el qual manca de qualitats positives usualment associades als herois, sol ser una persona mediocre, covarda o amb una vida trista.


Personatges secundaris: són els que intervenen poc en el transcurs de la narració, o bé ho fan amb una certa intensitat, però en pocs episodis.

Així, pel que fa a lacaracterització, els personatges poden ser plans o rodons.
Personatges plans (estàtics): són els que en la obra no presenten cap evolució i es mantenen invariables o experimenten petites modificacions.

Personatges rodons (dinàmics): són els que estan definits amb molts trets i amb una gran complexitat psicològica: evolucionen al llarg de la narració i són densos, contradictoris, variables i pateixen...