El nen amb el pijama de ratlles

EL NOI AMB EL PIJAMA DE RATLLES

CAPÍTOL 1: Bruno fa un descobriment
Bruno era un nen de nou anys que vivia apaciblement a Berlín (any 1942) amb la seva germana Gretel, la seva mare i el seu pare. Tot hi canvia un bon dia que es troba a la minyona de la casa (Maria) empaquetant les seves coses, ja que es muden degut al treball del seu pare.
Tot just recorda que un dia a classe van preguntarde que treballaven els seus pares i allà en Bruno es va donar compte que ben be no ho sabia pas només en podia dir que en Fúria en tenia grans projectes per a ell i que tenia un uniforme molt bonic.
Lo de canviar-se de casa a Bruno no li agradava gens, que adorava la seva casa actual, perquè era molt gran i tenia molts llocs per a jugar, i apart de estar a prop de la dels avis i dels seus amicsque son en Martin, en Karl i en Daniel
CAPÍTOL 2: La casa nova
En arribar a la casa nova Bruno es va quedar bocabadat ja que era tot el contrari que la seva antiga casa, abans a Berlín la seva casa estava en un barri amb moltes mansions però aquesta estava desolada el que va suposar un problema perquè significaria que no tindria amb qui jugar per aquest motiu Bruno se’n torna a queixar peròencara no ha comprès que per molt que digui no faran mitja volta i se’n tornaran cap a casa.
A la casa nova també veu a un xicot que no havia vist mai i pel que es veu es un dels soldats del seu pare però Bruno no vol pensar-hi en això ja que aquell noi li produïa una bona sensació ja que li semblava massa seriós.
Tampoc li agrada la nova habitació que li semblava petita però en mirar per lafinestra veu una cosa que li produeix una sensació de fred.
CAPÍTOL 3: El cas desesperat
Bruno se’n adona que amb l’única persona que pot jugar ara e amb Gretel que per a ell es un cas desesperat i tot i que li costa reconèixer-ho també li fa por però tot i així almenys ha trobat una cosa positiva que ara “els monstres” (les seves amigues:la Hilda ,la Isobel i la Louise) no el podran molestar més comper exemple quan se’n reien de la seva estatura, també Gretel intenta mirar la part positiva i li diu que es possible que si es decora bé la casa quedi més bonica ja que passaran bastant temps a out-with que es el nom de la casa.
Llavors Bruno li explica a Gretel que no sap si els altres nois voldran jugar amb ells, Gretel s’estranya perquè allà al voltant no hi ha res però en mirar per lafinestra de l’habitació d’en Bruno i va comprovar amb els seus propis ulls el que li deia Bruno.
CAPÍTOL 4: El que van veure per la finestra
El que es veia per la finestra no eren ben bé nois, sinó també pares i avis i no tots eren alemanys, però el que a Gretel li va semblar estrany es que no hi hagués noies. Desprès pensen que pot ser estan en una zona rural, i per això hi havia tant poca gent ial voltant aquell jardí tant extens i amb flors al voltant però no ho podia ser, tampoc una casa de pagès perquè no hi havia animals i la terra no tenia molt bon aspecte per ser cultivada...així van continuar observant aquella mena de campament que no es trobava no a més de cinquanta passes de la seva nova casa. També van observar com a un grup de nens de entre tres i catorze anys elsescridassaven uns soldats i els nens pareixien fer els que aquets volien (que per cert estaven molt bruts). A Bruno també li va sorprendre que tots anessin vestits iguals, com si duguessin un pijama gris de ratlles i una gorra igual que el pijama.
CAPÍTOL 5: Fora dels límits autoritzats en qualsevol cas i sense excepcions
Bruno va recorda quan la seva mare abans d’abandonar la seva antiga casa a Berlín vadir, entre dents, que no hauria d’haver deixat que el Fúria vingués a sopar a casa i li diu que esperin que puguin tornar aviat a casa. Ell continuava disgustat amb la seva casa nova i per aquest motiu va anar fins al despatx del pare, després que ell hagués acabat la seva reunió amb els soldats a parlar amb ell (el despatx era ben diferent a la resta de la casa que era fosca, el despatx tenia...