el nom de la rosa

EL NOM DE LA ROSA

1. Quin és el llibre que serveix d'arma homicida? Quin és el tema que tracta? Per què es considera un llibre prohibit?
El llibre de poètica d’Aristòtil escrit en grec. El llibre és prohibit perquè tracta de la comèdia, és a dir, fa riure i es podria riure de les coses ( Déu) i pot fer perdre la por. L’església utilitza la por per fer que la gent tingui fer en Déu.Com que el riure fa perdre la por, és per això que aquest llibre està prohibit.

2. Quina posició adopta Guillem de Baskerville davant el conflicte entre l'autoritat de l'església i l'autoritat de la raó? Com es veu reflectida en la pel·lícula?
Guillem de Baskervill es decanta més cap a la raó. Els franciscans no estan d’acord amb alguns aspectes de l’església, i això queda reflectit a l’escenadel judici de la noia i els altres dos nois perquè Guillem porta la contrària al tribunal de la Santa Inquisició.

3. Quina discussió es produeix, a l'abadia benedictina, entre els representants dels diferents ordres religiosos? A quin ordre religiós pertany Guillem de Baskerville? Què defensa aquest ordre religiós (veure llibre Unitat 6)?
El debat que es produeix a l’abadia és si l’esglésiaha de ser rica o no. Guillem de Baskerville és un frare de l’ordre franciscà. Aquest ordre defensa que, s’ha de recuperar l’esperit fundacional i que s’ha de tornar al rigor i a l’austeritat originaris. Per tant, els franciscans defensen que l’Església hauria de ser molt més austera i aprofitar-se de la població per fer-se més rica i poderosa.

4. Quins problemes filosòfics de l’època (veurellibre p.129) hi apareixen? Explica-ho a partir d’escenes de la pel·lícula.
Els problemes són: la relació entre la fe i la raó, l’intent de demostrar racionalment l’existència de Déu, el món celestial i el món terrenal, la qüestió dels universals i la llibertat humana.

5. Quin tipus de raonament (racional-deductiu o empíric-inductiu) fa servir Guillem de Baskerville per resoldre el misteri del'abadia? Justifica la resposta amb algun exemple.
Deductiu i instructiu. Quan analitza els cadàvers que han mort, primer fa les seves deduccions i després ho explica als altres frares.

6. Quins punts en comú es poden establir entre el pensament de Guillem de Baskerville i el del filòsof G. d’Occam (veure llibre p.153 a 155)?
Els pensaments que tenen en comú són:
Els recurs del’experiència, és a dir, racionalment només podem parlar de les coses concretes, de les quals tenim experiència.
Estalviar l’ús de conceptes abstractes innecessaris, és a dir, el principi d’economia o “navalla d’Occam”
El nominalisme d’Occam, també és aplicat per Guillem de Baskerville, és a dir, els noms només són signes de les coses.
La raó és un altre punt en comú, els dos es guien per la raó, peròaquesta s’ha de sotmetre a la fe.
Tant Occam com Baskerville afirmen que tenim ànima i que depenem de Déu ja que aquest pot intervenir en el món quan i com li plagui.
Occam deia que la revelació ne ens aclareix el que hem de fer, i per això hem de seguir la pròpia consciència. G. De Baskerville es veu que té aquesta creença a la pel·lícula.

7. Com es reflecteix la qüestió dels Universals i lainterpretació dels signes al llarg de la pel·lícula? Abans exposa breument les diferents posicions respecte als Universals. (veure full fotocopiat i llibre p. 145).
- Nominalisme: els universals són signes de les coses, noms que les substitueixen.
- Realisme ingenu Platònic: els universals són reals i vertaders, independents de les coses
- Conceptualisme Socràtic: els universals són conceptesmentals.
- Realisme moderat d’Aristòtil: els universals existeixen en les coses i en la ment.
- Convencionalisme sofístic: els universals són convencionals.
Els símbols com a recurs literari. Els personatges personifiquen diversos aspectes de la condició humana.

8. Com interpretes les paraules finals d'Adso quan veu la noia? Té alguna relació amb la teoria del nominalisme de G. d’Occam...