El noucentisme

El noucentisme
El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el copd'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica perdurà fins a la guerra civil i fins i tot després d'aquesta.Eugeni d'Ors va ser el primer que va fer aparèixer aquest nom en lesseves Gloses, encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle. El nom prové del referent directedel Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians (Noucentisme per 1900). D'Ors va dir que noucentista és un adjectiu cronològic. També, nou, és l'adjectiu contrari a vell.
A partir de la segona dècada delsegle XX, com alternativa al Modernisme, naixerà el moviment noucentista, basat en l'actitud cívica d'exaltació de la cultura, el catalanisme, i la mirada integradora cap Europa des delmediterranisme. Es tracta d'un moviment molt lligat a la política i liderat per la burgesia a diferència d'altres períodes marcats per la revolució o el canvi, ja que els noucentistes reivindiquen l'ordre i elseny.
Es pot resumir l'afany noucentista en uns principis enunciats per d'Ors:
L'imperialisme: el terme indicava un nacionalisme no separatista,[2] sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperara partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba.
L'arbitrarietat: l'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb larealitat, ja que n'era una sublimació, una millora, qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma, veritable element definidor.
Classicisme: es retorna almodel clàssic, d'inspiració grecollatina, enfront la rauxa del romanticisme que només primava l'originalitat i la inspiració.
Mediterranisme: el marc cultural de referència, en consonància amb...