El pajarito

TRADUCCIÓ D’UN ARTICLE PERIODÍSTIC
D’EN WITOLD RYBCYNSKY, ‘EL GIRO’

Fa uns anys, la meva dona i jo construírem una casa. No teníem electricitat i per això utilitzàvem eines manuals. Nodisposàvem d’una gran caixa d’eines. La nostra caixa contenia serres, una maça I cisells, un ribot ialguns martells. A més, disposava d’una sèrie d’eines per a mesurar: una cinta métrica, un escaire, un nivelde bombolla i una plomada. Això era tot el que ens calia. Si hagués vingut un Fuster medieval li haurien resultat familiars la majoria de les meves eines. Encara més, fins i tot un Fuster de l’antigaRoma hauria trobat poques sorpresas a la meva caixa d’eines. Tant les serres com els martells (i les Claus), els cistells, les trepadores i els escaires daten de l’edat del bronze i dels primers tempsde l’edat del ferro.
Molts tipus d’eines modernes s’originaren fins i tot abans, al neolític, fa uns 8.000 anys. De fet, només hi ha una eina a la meva caixa, qué desconcertaría un Fuster romà omedieval: el meu tornavís. Entendrien el siginificat dels cargols; després de tot va ser Arquímedes qui va inventar el torn al segle III abans de Crist. Els cargols de l’antiguitat eren grans artefactesde fusta que s’utilitzaven per a treura aigua. Un dels aparells més antica que va utilizar el cargol per a fer pressió va ser una prensa per a roba feta pels romans. També s’utilitzaren les premsesper a fer oli i vi. A l’Edat Mitja es va aplicar el mateix principi del cargol a la impremta. Margrat tot, es desconeixia el cargol comú com a petit instrument d’unió i fixació.
Els cargols per a fusta(també es coneixen com a visos) es van originar en algun momento del segle XVI. No se sap qui va inventar el tornavís manual, però el cert és que noo apareix a les caixes d’eines fins un cop passatl’any 1800. Els primers cargols eren força cars perquè calia fer-los acuradament a mà i només s’utilitzaven per a articles de luxe com els rellotges. No va ser fins el 1850 que no es va aprendre a...