EL PAPER DE LA CICLOSPORINA EN LA CU

EL PAPER DE LA CICLOSPORINA EN LA COLITIS ULCEROSA
La Colitis Ulcerosa (CU) és, junt amb la malaltia de Crohn, el paradigma del que es coneix com a malalties inflamatòries intestinals, un conjunt de patologies inflamatòries cròniques que afecten el budell, d’etiologia, ara per ara, desconeguda.
Centrant-nos més en aquesta patologia en concret, la seva afectació se centra en el còlon, començantsempre des del recte i estenent-se, de manera contínua, en direcció proximal, podent arribar al cec. Aquesta primera característica de la malaltia ja ens permet fer-ne una subclassificació en diferents tipus de presentació: distingim la rectosigmoiditis o colitis distal, que afecta només recte i sigma i és la més freqüent (54%); colitis esquerra, amb un 28%; i pancolitis, amb afectació que va delrecte al cec i comprèn el 18% dels casos.
Una altra característica diferencial d’aquesta malaltia és l’afectació inflamatòria principalment de la mucosa, a diferència de la malaltia de Crohn, on l’afectació és transmural.
La base de la malaltia, que és la resposta inflamatòria anòmala a components de la llum intestinal en individus genèticament predisposats, involucra diferents cèl·lulesimmunitàries i citoquines, i, tot i que la malaltia és crònica, la inflamació no hi és sempre present: ho fa en brots, separats per períodes de remissió o asimptomàtics. Un 15% dels afectats, però, patirà de manera contínua la malaltia, i un altre 5% patirà un primer brot fulminant que obligarà a realitzar una colectomia.
Pel que fa a la clínica dels brots, es compon de diarrea sanguinolenta (la méscaracterística i freqüent, 80%), dolor abdominal, febre, síndrome rectal, pèrdua de pes, anèmia i possibles manifestacions extraintestinals (articulars i cutànies).
Pel que fa a l’afectació de la mucosa del còlon, en un brot podrem observar-hi granularitat, pèrdua del patró vascular, úlceres, eritema, hemorràgia (espontània o al contacte amb l’endoscopi) i pus. Segons quines siguin les lesionspredominants, s’atorgarà un grau d’afectació diferent, segons una classificació establerta. Microscòpicament, observarem infiltrat inflamatori i formació d’abscessos críptics per part dels neutròfils. En la remissió, els signes inflamatoris desapareixeran, però continuarà havent-hi certa distorsió de les criptes.
La clínica, les troballes endoscòpiques i les histològiques proporcionaran eldiagnòstic de la malaltia. Tot i així, caldran anàlisis i proves d’imatge per establir diagnòstics diferencials.
Pel que fa al tractament, tot i sabent que el farmacològic no és curatiu i, en canvi, el quirúrgic, que consisteix en l’extirpació de tot el còlon, sí, s’opta normalment pel primer, que té com a objectiu mantenir el pacient en fases asimptomàtiques. La raó es basa en que és més còmode ifisiològic viure asimptomàtic però conservant el còlon que no tenint-ne. El problema bé que, tot i amb la medicació, poden aparèixer brots, el que requereix un control molt estret del pacient i una personalització del tractament, ja que hi ha molts fàrmacs disponibles però no tots són efectius per tothom.
La teràpia farmacològica convencional per a la Colitis Ulcerosa es basa en el següent esquema, que ésesglaonat:
- Tractament del brot:
Brot lleu: 5-ASA oral (pancolitis) i/o tòpica (colitis distal)
Brot moderat: 5-ASA oral (>2g/dia)/tòpica + corticoides orals (20-60 mg/dia)/tòpics
Brot greu: glucocorticoide i.v. 1-1,5 mg/kg/dia ± possible inici fàrmacs antiTNF
Corticorefractarietat en brot greu: Ciclosporina A i.v./infliximab i.v./tacròlimus i.v.
- Tractament de manteniment:
5-ASA ensortir d’un brot lleu-moderat o un greu que va respondre a corticoides
AZA o 6-mercaptopurina en corticodependents. Si fracassa, infliximab
Acabarem indicant tractament quirúrgic quan no hi hagi resposta a cap fàrmac o en complicacions de la malaltia, com perforació, estenosi o megacòlon tòxic, principalment.
Com hem vist, la Ciclosporina és un dels fàrmacs contemplats en l’esquema de...