El paper

Tècniques d’expressió graficoplàstiques 1r de Batxillerat



El paper




Paper m 1 QUIM IND/PAPER 1 Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
(Gran Enciclopèdia Catalana)


Components
La matèria prima per a la fabricació del paper és la pasta de cel·lulosa, una substància que s’obté de la fusta, principalmentdels arbres resinosos, o de papers i draps vells, palla, espart, bambú i canya.

La cel·lulosa és una substància que es troba formant les parets de les cèl·lules vegetals, a les quals dóna forma i consistència. Químicament, és un polímer, és a dir, una molècula d’estructura semblant als plàstics, per això, degudament tractada també pot ser una primera matèria per a obtenir fibres sintètiques, comara la viscosa o raió viscosa.

Fabricació
Antigament, la fabricació del paper es feia en un establiment anomenat molí paperer, i l’artesà que si dedicava era el paperaire. Per fer la pasta de paper es molien draps vells de cotó i de lli d’on s’obtenia la cel·lulosa necessària. La pasta de paper es posava damunt reixetes perquè s’escorregués i s’anava premsant fins a aconseguir que tinguésprou consistència. Finalment, els fulls es deixaven assecar penjats als assecadors, a l’aire lliure.

Avui dia, el procés de fabricació es fa a màquina. La matèria prima es tritura o talla en bocins molt petits, obtenint les fibres de cel·lulosa que es barregen amb aigua i es mantenen en suspensió per aconseguir l’encavalcament de les unes amb les altres. Posteriorment aquesta pasta de cel·lulosa,d’aspecte viscós i fibrós, es sotmet a diversos processos: s’hi afegeixen elements com el caolí, talc, guix, etc. que omplen els forats que queden a l’interior de l’estructura fibrosa i li donen les característiques de densitat, opacitat i porositat, i, un seguit de composts químics additius, com la cola per disminuir-ne l’afinitat amb l’aigua o colorants com el clor per donar major sensació deblanc. Finalment la pasta de paper s’introdueix a una màquina on al llarg del procés de fabricació es sotmet a diversos tractaments:
-L’escorriment que és la part del procés que serveix per a eliminar-ne l’aigua.
-El premsat amb què s’aconsegueix que obtingui el gruix i la consistència adients.
-L’assecat que consisteix a absorbir la humitat restant de la pasta.
-L’estucat quan es fabricapaper per a escriure, i que consisteix a recobrir el paper d’una fina capa d’estuc, una pasta que en tapa els porus.
-El setinat que dóna finalment l’acabat escaient al paper.
En acabat, el paper surt de la màquina en forma d’una làmina contínua que es va desplaçant mitjançant uns rodets i que s’enrotlla en una bobina.

Història
La fabricació del paper va començar a la Xina l’any 105 a partirde fusta trinxada, de morera i canya de bambú, amb la que feien una pasta composta de fibres vegetals barrejades amb aigua i que s’estenia sobre una tela de seda i es deixava assecar. Donant com a resultat un suport flexible i consistent.

Els xinesos van guardar-ne el secret durant sis-cents anys. Al començament del s. VII fou introduït al Japó i no va ser fins el 751 que els àrabs van trobarla forma de fabricar-lo i el van estendre pel món islàmic i més tard, cap el s. XIII, l’introduïren a Europa a través de València i Barcelona.

Tipus
El paper es pot classificar en dos grans tipus:
-L’aspre i rugós, que es caracteritza perquè en la seva fabricació no s’hi afegeix cola i per la no uniformitat de la seva textura, també dita mordent. És el més adient per tècniques aquoses.
-Elspremsats en calent, de textura llisa, molt fins i a vegades setinats que s’usen per tècniques seques com el grafit i els llapis o per algunes de líquides com les tintes o retoladors.

El paper en principi és molt porós i poc dens, però segons l’ús que se n’hagi de fer se li pot donar un acabat més o menys llis i més o menys lluent.




-Paper de filtre: molt porós.
-Paper d’estrassa:...