el partenó

Partenó
1. Documentació General
Títol: Partenó (Παρθενος en grec clàssic)
Autor i breu biografia: Els arquitectes del Partenó van ser Ictinos i Cal·lícrates, sempre sota la supervisió de Fídies. Els dos arquitectes són del segle V aC., és a dir, de l'època del govern de Pèricles a la polis d'Atenes. Ictinos també s'encarregà del temple d'Apol·lo a Bassae i Cal·lícrates del temple d'AtenaNiké.
Estil: Grec clàssic
Material: Marbre de la cantera del Pentèlic i fusta (no conservada)
Mides: 69,5 m x 31 m; columnes de 19,5 m (alt) x 1,8 diàmetre base
Localització: Antiga polis d'Atenes
2. Context històric
Durant el transcurs de les Guerres Mèdiques, els atenesos es van veure obligats a evacuar la ciutat, la qual va acabar sent saquejada per les tropes de Xerxes, rei persa. Tanmateix,la victòria final va correspondre als grecs, quedant consolidada durant uns anys l'hegemonia d'Atenes. En aquesta polis es va dur a terme un procés de reconstrucció d'edificis arruïnats pels perses. Les actuacions van ser especialment intenses a l'Acròpoli, on el Partenó va substituir un altre temple que s'estava aixecant al mateix lloc quan es va produir la invasió.
La construcció del Partenócoincideix en gran part amb el govern de Pèricles (443-429 aC.), durant el qual es consolida el sistema democràtic i la ciutat viu uns anys d'esplendor, pau i prosperitat. El contacte del governant amb filòsofs com Anaxàgores és possible que explqui l'afany per la proporció i l'ordre que apreciem en el Partenó. Tot això queda recollit en la frase del filòsof: “al principi era el caos, després vavenir la intel·ligència, que tot ho va posar en ordre”.
3. Anàlisi formal
Planta – Espai
El Partenó és un temple d'ordre dòric arquitravat (com tots els altres de l'art grec), de planta rectangular, amfipròstil octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana), perípter (tot envoltat de columnes) amb 17 columnes laterals.
Fou creat ambproporcions matemàtiques i per a ser vist des de l'exterior. Busca la perfecció, per això els seus arquitectes van cometre expressament els “errors” que el temple té (columnes més gruixidues i decantades) per a que l'ull humà el vegi perfectament construit. Té la particularitat que entre la naos o cel·la i els opistòdoms no hi ha pas directe. A la naos s'hi trobava la gran estàtua d'oro d'Atena,engrandida per l'aigua del petit estany col·locat a sota mateix dels seus peus. La façana principal està ubicada a l'est (naixement del sol).
El Partenó és l'únic temple grec que no té com a característica el rebuig a la monumentalitat.


Materials Constructius
Els materials constructius que s'utilitzaren en la construcció del Partenó foren sobretot el marbre i la fusta per al sostre, tot i queno ha quedat conservada.
El marbre utilitzat al Partenó és el de la cantera del Pentèlic, utilitzat també en altres temples i escultures gregues de l'època, ja que aquell marbre no presentava vetes i era tot llis; i per tant, no tenia imperfeccions.
Sistema constructiu
El sistema constructiu de tot temple religiós grec és arquitravat, on es troben lloses col·locades horitzontalment sobre unesaltres de verticals.
Elements de suport i elements suportats
L'estereòbat i l'estilòbat suporten les columnes, cada una d'elles, sense base, formades pels tambors que constitueixen el fust amb arestes vives i el capitell, que consta del collarí, l'equí i l'àbac. Les columnes suporten l'entaulament i la coberta. L'entaulament està dividit en tres parts: l'arquitrau, el fris i la cornisa.L'arquitrau és completament llis, sense cap decoració i col·locat horitzontalment per a suportar la coberta. El fris està compost per tríglifs i mètopes. A les mètopes del Partenó s'hi expliquen quatre guerres, totes guanyades pels grecs: la Centauromàquia, la Gegantomàquia, l'Amazonomàquia i la Guerra de Troia. La cornisa, igual que l'arquitrau, no té cap decoració.
La coberta està formada pel...