El Partenón

El Partenó es va construir entre el 447-432 aC, és a dir, en l’època clàssica. La seva construcció es va iniciar en acabar les guerres Mèdiques i es per això que Esparta acusà aPericles de gastar el tresor de la Lliga de Delos en l’Acropolis d’Atenes.
El Partenó pertany al estil grec clàssic. Les característiques més importantes d’aquest estil són: L’arquitecturaés arquitravada, busca l’harmonia visual, està feta a la mesura de l’ésser humà, els materials que més s’utilitzen són la pedra i el marbre, etc.
L’estructura dels temples grecs estàformada per l’entaulament, que és la part superior de l’edifici i que consta de fris, cornisa i arquitrau. El frontó és un element triangular situat a la part alta del temple. La columna, queés un element arquitectònic de suport amb secció circular i consta de la base, fust i capitell. I finalment la base que és un element esglaonat que eleva el temple del terra. Normalmentaquests temples estaven envoltats per un peristil, que es tracta d’una sèrie de columnes, disposades en paral·lel. A la part interior hi ha tres cel·les anomenades naos, pronaos iopistòdom.
El Partenó és un temple octàstil, és a dir, hi ha 8 columnes a la façana principal amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a la façana). És perípter i té 17 columnes acada lateral. L’espai interior del Partenó està dividit en pronaos, naos i opistòdom, on es guardava el tresor del Déu, en aquest cas, Atenea.
El significat del Partenó és l’ofrena alsdeus i la demostració de la grandesa d’Atenes, després de derrotar als perses en les guerres Mèdiques. La seva construcció, durant l’època de Pericles, va ser l’inici de la reconstruccióde l’Acròpolis atenesa, destruïda durant les guerres anomenades anteriorment. La funció del Partenó és com a casa de la divinitat protectora de la ciutat, que es la deessa Atenea.