El parto natural

La gestació es divideix en tres trimestres on cadascun comporta una sèrie de canvis per a la dona i el fetus.
Aparell reproductor:
Úter: durant la gestació experimenta grans canvis, abans d’aquesta, és un òrgan petit amb forma de pera que mesura aproximadament 7.5 x 5 x 2.5 cm i pesa uns 60 grams. En canvi, al final de la gestació mesura aproximadament 24 x 21 cm i pesa uns 1000 grams, cosaque fa augmentar la seva capacitat d’uns 10 mil·lilitres a uns 5000 mil·lilitres. Aquest augment es degut al creixement de les cèl·lules miometrals preexistents a causa de l’estimulació dels estrògens i la distensió produïda pel fetus al créixer. Al llarg de la gestació es produeixen intermitentment les contraccions de Braxton Hicks que són irregulars i generalment indolores produïdes a l’úter. Apartir del quart mes de gestació es poden sentir a la paret abdominal i en els mesos posteriors, es poden tornar molt molestes i es poden confondre amb les contraccions normals del part.
Coll uterí: el teixit glandular del coll uterí es estimulat pels estrògens i això, fa que augmenti el nombre de cèl·lules i aquest, es torna hiperactiu. Les gandules endocervicals produeixen un mon dens, que es vaacumulant i forma un tap que tanca el conducte endocervical i impedeix l’ascens de microorganismes cap a l’úter. Aquest tap mucós s’expulsa quan comença la dilatació cervical. A més, l’augment de la vascularització cervical fa que el coll uterí estigui més tou (signe de Goodell) i produeix un color blavós característic (signe de Chadwick).
Ovaris: durant la gestacions deixen de produir òvuls,però, fins a les 10-12 setmanes el “cos groc” segueix sintetitzant hormones. La progesterona es sintetitza fins a la sèptima setmana de gestació i manté l’endometri fins que la placenta assoleix aquesta funció.
Vagina: els estrògens incrementen l’amplada de la mucosa vaginal, fan el teixit conjuntiu més lax i augmenten les secrecions vaginals que són espesses, blanquinoses i àcides. Aquestaacidesa ajuda a prevenir infeccions bacterianes, però, afavoreix el creixement de fongs, fet que explicaria que les gestants siguin més susceptibles de lo normal a partir candidiasis.
El teixit conjuntiu vaginal de suport al llarg de la gestació es va fent més lax. Al final d’aquesta, la vagina i el cos perineal estan suficientment relaxats i permeten el pas del nounat. Degut a l’augment de fluxsanguini vaginal, aquesta, pot presentar el mateix color blavós (signe de Chadwick) que el coll uterí.
Mames: aquestes creixen i es tornen més nodulars a mesura que el nombre i mida de glàndules per a preparació a la lactància. Els fol·licles de Montgomery (glàndules sebàcies) es dilaten, i pot aparèixer estries gravídiques (marques vermelloses d’estirament que durant el part van adquirint lentamentun color platejat). Durant l’últim trimestre pot aparèixer calostre que és una secreció groguenca rica en anticossos, de les mames, ja sigui espontàniament o al exprimir-les. Aquest es transforma gradualment en llet madura durant els primers dies després del part.
Aparell respiratori: hi ha un augment de demanda d’oxigen i com a conseqüència, el volum d’aire inspirat cada minut augmenta un30-40%. L’úter al créixer, comprimeix i eleva el diafragma. La respiració deixa de ser abdominal i passa a ser toràcica a mesura que avança la gestació, i el diafragma té menys marge per a descendir durant la inspiració. Pot produir-se una certa hiperventilació i dificultats per a respirar.
Aparell cardiovascular: durant la gestació augmenta el flux sanguini als òrgans que suporten una majorsobrecàrrega. El gast cardíac comença a elevar-se a l’inici de la gestació i es manté així durant tot l’embaràs. El pols pot augmentar fins a 10-15 batecs per minut al final de la gestació. La pressió arterial disminueix lleugerament, i durant el segon trimestre aconsegueix el seu valor més baix. Després augmenta gradualment i al tercer trimestre gairebé està normalitzada.
Aparell digestiu: al primer...