El Pas Del Mite Al Logos - Plató

Període Hel·lè

El pas del mite al Logos:

Una de les característiques essencials de l'ésser humà és la seva capacitat innata per a fer-se preguntes i haver de trobar una resposta. En un principi, aquestes respostes eren completament irracionals, allunyades de la realitat. Tot sovint, la solució a les preguntes la posava un ésser diví, superior; deïtats o forces de la naturalesa. Aquestesexplicacions són els mites (mythos), resolen tot sovint les preguntes relacionades amb l'origen de l'Univers i de l'existència, així com els fenòmens estranys que passen al nostre voltant i, presumptament, no tenen explicació aparent.

Què va fer que aquest pensament canviés? Per començar, Grècia era un territori ple de comerç, els viatges eren freqüents i, per tant, la possibilitat de laobservació d'altres cultures i mitologies des d'un punt de vista crític també ho era. Cal recordar que el territori dividit en polis, permetia una llengua comuna i, per tant, la facilitat de comprensió. Aquests viatges van arribar fins a Egipte, on la geometria i la astronomia estaven molt desenvolupades, això, va donar eines per a expressar algunes idees de forma racional i científica.

En aquellmateix temps es van introduir les vocals en l'escriptura, cosa que en facilitava molt la comprensió i amb l'encunyament dels electrons es va desenvolupar una abstracció i un pensament simbòlic, ambdues coses propiciaven l'observació de la physis d'una manera més crítica. L'aparició d'una democràcia en algunes polis va permetre mínimament el pensament lliure, per tant, trobar solucions noves a lespreguntes que sempre s'havien fet.

A més a més, mancava un estament sacerdotal, cosa que permetia observar els fenòmens cosmològics des d'un punt de vista més racional. Tot aquest moviment economico-pol·lític va permetre l'origen d'una nova explicació dels fenòmens que passaven al voltant: la raó, ciència (logos).

El desenvolupament del pensament filosòfic sorgeix a partir del pensamentmitològic, aquesta hipòtesi defensa que hi ha una realitat entrellaçada entre les explicacions mitològiques i els primers raonaments. Sosté que el mite es manté en les primeres explicacions filosòfiques i que la diferència rau en que es rebutja tot fet sobrenatural. Només cal veure que els conceptes bàsics que seran observats pels filòsofs (Kosmos, Diké, Physis, Moira...) van ser observats primer pelmite i l'explicació no és excessivament diferent.

També hi ha investigadors que diuen que la philosophia va ser originada per una genialitat innata en els grecs; “els grecs foren prou genials com per crear la philosophia i com van crear la philosophia són genials”.

Tot això pot semblar molt llunyà, però encara avui ens trobem amb aquest debat, que sembla que serà etern. Actualment ja no esdefensa el mite de manera literal, és a dir, ja no és llegeixen els textos sagrats de la mateixa forma, la majoria de les religions ho descriuen com un text simbòlic – però, no era el mite un text simbòlic?, era el mite purament literal?, per què alguns dels primers filòsofs seguien utilitzant el mite per a parlar metafòricament? - però tot i així, una gran part de la societat segueix creient en unésser superior, o, com a mínim, segueix admetent que potser no un déu, però sí que hi ha quelcom que no comprenem que té el secret del Tot.

(Vull que quedi constància que amb aquest text no m'estic posicionant ni estic criticant cap comportament, però no em sembla fora de lloc posar l'exemple del conflicte que hi ha ara mateix en el món àrab. La crítica a una deïtat encara pot originar actesatroços, només cal veure la reacció i revoltes davant el vídeo de mofa difós per Youtube des d'Estats Units. Ara abraçant la majoria de les religions principals (Jueva, Cristiana, Musulmana), la diferència entre deïtats que, al cap i a la fi, infonen uns valors ètics comuns segueix originant actes completament irracionals. I per què això passa, si no es creu? La pregunta real és si s'ha passat...