El pendis poema de clementina arderiu
CLEMENTINA ARDERIU
ÍNDEX
1. Contextualització
1.1. El context històric i social.................................................................p. 3
1.2. Corrents literàries i/o autors del moment.........................................p. 3-4
1.3. L’autor i la sevaproducció...............................................................p. 4-5
2. El poema
2.1. La composició..................................................................................p. 5-7
2.2. Comprensió......................................................................................p. 7-8
2.3.Reflexió............................................................................................p. 8
3. Melodia
3.1. El poema musicat............................................................................p. 9
3.2. El músic o músics............................................................................p. 9
3.3. Possible relació poeta-músic...........................................................p. 9
4.Bibliografia.....................................................................................................p. 10
1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. EL CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL
Entre el 1906 i el 1923, la cultura catalana va viure una època de gran expansió gràcies a l’obra de govern, que es va fer des de les institucions polítiques de l’època.
Es va encarregar d’aquesta tasca la Mancomunitat de Catalunya, que es va fundar al 1914 perla unió de les quatre diputacions provincials. Aquesta entitat va posar les bases d’una futura autonomia, va modernitzar les infraestructures i va invertir en cultura i educació. Va estar presidida per Enric Prat de la Riba, polític i teòric del nacionalisme català.
A Espanya hi havia una situació social amb grans tensions, per la Revolució industrial, a més de la crisi econòmica que vaafectar des del 1919 per la contracció dels mercats europeus degut a la Primera Guerra Mundial, i d’altre banda els fracassos de la política colonial al Marroc l’any 1921. Tot això, va provocar el cop d’estat de Primo de Rivera, que va durar des del 1923 fins al 1931, i va posar fi a la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta dictadura va provocar una gran repressió política i cultura i la prohibició de lallengua catalana.
1.2. CORRENTS LITERÀRIES I AUTORS DEL MOMENT
A principis del segle XX van conviure dos grans corrents literàries i artístiques, el noucentisme i l’avantguardisme.
El noucentisme va aparèixer a partir de l’any 1906 i va ser el corrent artístic, social i cultural, que va substituir al modernisme.
Els noucentistes tenien una clara voluntat de lligar el món intel·lectualamb la política. Van aconseguir unificar la llengua catalana a nivell ortogràfic i gramatical al 1913. Les seves produccions presenten classicisme, rigidesa formal, civilisme i mediterranisme. També, una de les principals diferencies entre el modernistes, utilitzen el realisme absent al període anterior.
El noucentisme va sofrir una davallada a partir de l’any 1917, però no va ser fins al 1923,per l’instalació de la dictadura de Primo de Rivera quan el noucentisme va arribar a la fi.
Els literats catalans més importants del moviment van ser Pompeu Fabra, que va ser l’home clau de la reforma lingüística. Un altre home molt destacat va ser Eugeni d’Ors, ideòleg del moviment noucentista, la seva obra Glosari va marcar l’inici del moviment. També van destacar Guerau de Liost, JosepCarner i Josep Pla, entre molts altres.
L’avantguardisme va ser un moviment social, cultural i artístic que va incloure un conjunt de moviments literaris i artístics (futurisme, cubisme, dadaisme, surrealisme, entre d’altres).
Es un moviment que inclou elements innovadors respecte a les formes tradicionals anteriors. Es va iniciar a l’any 1909, el detonant principal va la Primera Guerra...
Regístrate para leer el documento completo.