el pendis

El pendís
Jo deia ahir;
ésser i sentir,
fortuna rara.
Per què la gent –rosec mesquí-
no se n’amara,
d’ésser i sentir?
I era per mi
goig pur. Mes ara,

per un pendís
rodoladís
jo faig mavia.
Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,
per mon pendís
tan dret i llis
rodolaria.

Si em vull salvar,
bé cal pujar,
no mirar enrere.
Enlaire sols puc esguardar,
que en la voreral’herba es secà
i es revoltà
sa cabellera.

I els arbres són
d’un sol pregon
la immòbil presa;
tot el brancatge acota el front,
i gran feresa
dins mi es difon,
Sóc no sé on,
re no es palesa.Res ni ningú
no se m’enduu.
La mà amorosa,
l’esguard serè i el pas segur,
la remorosa
parla d’algú
que al cor tan nu
fos venturosa,

tot, lentament,
sens frisament,
fuig de ma ruta.
Pelmón tingués com el morent
l’ànima eixuta,
i aquell frement
deseiximent
que res no immuta.




Comentari (El pendís)

Clementina Arderiu

Neix a Barcelona 1889.
Filla d’una famíliad’argenters.
Publica el primer llibre al 1911. Encara que la seva primera obra important va ser publicada al 1916 Cançons i elegies el mateix any que es casava amb el poeta Carles Riba.
Influència en elsseus poemes tan de Carles Riba (marit) com de Josep Carner.
Temes tractats en la seva poesia (Amor, Alegria, Condició Femenina, Mort (entre altres)).  Tendeixen a la idealització de la vidaquotidiana

El pendís

Pertany a l’Alta Llibertat (1920). Planteja el tema de la dona artista que busca la seva identitat a la societat.

Plantilla estròfica coherent -> noucentista
Idealització dela realitat
Contenció
Insinuació lleu de penes i alegries
Atenuació de qualsevol dramatisme
Formalisme que subjecta
Depura el sentiment en brut


Inspiració Josep Carner preferència pel metrecurt (tetrasíl·labs, que es doblen en octasílabs en el quart vers de cada estrofa) la rima consonant regular, la lleugeresa i l’agilitat del to, la sonoritat, la senzillesa aparent imiten el...