EL PENSAMIENTO VAGABUNDO

EL PENSAMIENTO VAGABUNDO
Jordi Soler

Aquest article vol fer veure un gran problema que patim avui dia, un problema que mostra un decreixement cultural a través dels darrers anys degut possiblementa un canvi de mentalitat i a la incorporació de les noves tecnologies. L’autor vol exemplificar el problema amb el cas de Montaigne, un home que des de petit va tenir una vida difícil, però de la qualva saber treure profit. I es que va poder lliurar-se de la ignorància gràcies a que ja tenia unes pautes marcades, va dedicar tota la seva vida a fer una sola cosa. Les hores de no fer res, les horesd’avorriment, van ser les que el van convertir en un dels millors escriptors. Aquelles hores de no tenir res a fer el van portar a reflexionar com a solució per poder entretenir-se, cosa que no passaavui dia amb els nens de les darreres generacions, ja que la seva resposta a l’avorriment és simplement buscar un altre activitat amb el fi d’acabar amb aquest no fer res. Els porten a exercirqualsevol altre cosa que els pugui entretenir, en comptes de resignar-se a l’avorriment i posar-se a meditar.
I quina és exactament la causa que ens ha canviat la perspectiva sobre l’avorriment? Per quècada cop el suportem menys? Personalment crec que això és degut al canvi, a les diferències d’una època a un altra. En el temps en que vivia Montaigne la societat funcionava diferent, era mésconservadora i estricta, però en canvi, al llarg de les noves etapes això ha anat evolucionant i ha sigut complementat per la invenció de noves tecnologies i activitats que abans no existien o senzillamentestaven mal vistes. Abans hi havia poca cosa i amb això t’havies de conformar i administrar, avui mateix disposem de tanta informació i activitats socials que sobren, i de vegades les ignorem. Aquestexemple el podem trobar a l’article, reflectit a la frase “Concentrado en un solo punto, Montaigne lo abarcaba absolutamente todo, nosotros, concentrados en puntos múltiples, no abarcamos casi nada.”
I...