el perfume

El perfum es un llibre escrit en tercera persona, tot-i-que apareixen bastants diàlegs en primera persona, i amb un narrador omniscient. Està inspirat en la vida al segle XVIII, o sigui que em de remuntar-nos dos-cents anys per entendre bé l'historia.
Aquest llibre descriu la vida d'un home, anomenat Jean-Baptiste Grenoille, nascut a França però amb dues característiques que el feien únic:tenia el millor nas del món, podia recordar totes les flaires que ensumava i fins i tot crear-ne de noves al seu cap; i la segona era que ell mateix no feia cap olor, ni les aixelles, ni els peus, ni cap lloc del cos.
La seva infància va ser una mica estranya, va néixer al 1738, en mig d'un mercat, i allà era on volia abandonar-lo la seva mare, i cap dida volia quedar-se'l, a causa de que no feiacap olor i això les espantava. Finalment va créixer a casa de madame Gaillard, on va descobrir el seu do per recordar totes les flaires de la casa, del bosc, de les persones, i de tot el que ensumava.
Quan va fer vuit anys va ser venut a Grimal, un adobador de pells. Grimal aviat el considerà un noi molt útil, treballava sense descans i sense queixar-se de res, i era molt resistent a lesmalalties. Al dotze anys va aconseguir tenir els diumenges lliures, cosa que aprofitava per caminà per tots els carrers i anant ensumant l'olor que feien. Aprengué moltes olors noves que desconeixia, però un dia ensumà una d'especial, una que mai avia ensumat, que el feia sentir d'una manera única, i pensà que tenia que saber d'on provenia i posseir-la.
Llavors la seguí fins al lloc d'on prevenia, idescobrí que emanava d'una noia pel-roja d'uns tretze anys que netejava prunes. S'apropà lentament, i quan estava només a uns passos d'ella, l'escanyà per poder aspirar la seva flaire totalment. Després fugí d'allà, perquè el perseguia la policia, i s'amagà fins al dia següent.
Giuseppe Baldini era un dels pocs perfumers que havien estudiat de valent i que utilitzava les tècniques tradicionals quecalia per crear perfums, però les coses no li anaven massa bé, perquè estava fent-se vell, s'estava quedant sense diners i el seu nas ja no era el mateix que abans.
Un dia, quan estava a punt de tancar la seva tenda de perfumeria a causa de que ja no se li ocorrien perfums nous, aparegué Grenoille amb un encàrrec que portava a Baldini de part de Grimal, cosa que Grenoille aprofità per demanar-liser el seu aprenent.
Grenoille li proposà a Baldini que el deixi crear un dels perfums que ell deia que dominava, ja que al seu cap n'hi havia milers, i ho va aconseguir, deixant bocabadat al vell Baldini. Al dia següent, Baldini comprà Grenoille a Grimal, el qual acceptà ràpidament perquè desconeixia el do que tenia el seu ajudant.
Des de aquell dia Grenoille passà uns quants anys fabricantperfums per Baldini, el qual es feu ric i famós arreu de tota França, i mentrestant, ell aprenia el negoci de la perfumeria. Aprengué com s'extreien les olors de les flors i dels olis, per mitjà d'un alambí, l'evaporació de l'aigua i la destil·lació. Però aquest mètode no servia amb molts objectes, com pedres, fusta, animals, etc.
Un dia Grenoille marxà de París per buscar altres mètodes d'extreurearomes, però durant el seu camí s'anà allunyant cada vegada més de les persones i es refugià en una cova durant se anys, només pensant i recordant flaires, sobretot la de aquella noia pel-roja. Però una nit decidí que tenia que seguir caminant fins a trobar l'olor que ell feia.
En arribà a Pierrefort, el marquès Taillade-Espinasse el va rebre amb els braços oberts, el rentà i li donà roba neta.Grenoille va se utilitzat com a conillet d'índies, però tingué l'oportunitat de fabricar-se un perfum propi, amb l'olor que fan les persones. Des de aquell dia ningú no tingué por d'ell, i llavors Grenoille decidí que crearia un perfum diví, amb les millor flaires del mon que tenia al seu cap.
Seguí caminant fins arribar a Grasse, on hi havia els millors perfumers del mon. Allà trobà de nou una...