El Perque Del Tot Plegat -Kim Monzo
Páginas: 110 (27309 palabras)
Publicado: 27 de septiembre de 2012
Annotation
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, son una exhibició enèrgica de mestria. Llibre rere llibre, Quim Monzó ha anat bastint una deles trajectòries més sòlides i ambicioses de la narrativa catalana actual, fins a convertir-s’hi en un punt de referència ineludible. Quim Monzó ha guanyat el Premi de narrativa Ciutat de Barcelona, el Premi de novel·la Prudenci Bertrana, el Premi de novel·la dels Lectors d’El Temps i, tres vegades, el Premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or.
Quim Monzó EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
Els trentarelats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, son una exhibició enèrgica de mestria. Llibre rere llibre, Quim Monzó ha anat bastint una de les trajectòries méssòlides i ambicioses de la narrativa catalana actual, fins a convertir-s’hi en un punt de referència ineludible. Quim Monzó ha guanyat el Premi de narrativa Ciutat de Barcelona, el Premi de novel·la Prudenci Bertrana, el Premi de novel·la dels Lectors d’El Temps i, tres vegades, el Premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or.
«Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una forçapenetrant, un humor arrasador i una solidesa d’ofici excepcional.» «Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent.»
GUILLERMO ALTARES, El País.
EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT Quim Monzó ePUB v1.0 Quaderns Crema Primera edició: febrer de 1993
«Jean Giraudoux (a Siegfried et le Limousin, capítol 2) va plantejar la interessant qüestió de com, de vegades, els petitsmisteris amb què hom ensopega a la vida s’aclareixen de cop i volta, encara que amb retard. Afegeix: "No renuncio pas a veure com es resolen algun dia, a Oceania o a Mèxic, alguns altres enigmes del meu passat; un nus acaba sempre per desfer-se per la simple desgana de ser un nus. D’altra banda, l’únic que veritablement em preocupa és l’enigma Tornielli; aquest ambaixador en exercici, que vaig veureper primer cop durant el lliurament de premis del concurs general, em va fer senyal que m’hi acostés i em va esmunyir a la mà un ou dur". De moment, la meva intensa recerca sobre l’enigma Tornielli ha produït tan sols la informació que el comte Giuseppe Tornielli Brusati di Vergano (1836-1908) va ser ambaixador italià a París des del 1895 al 1908. Les preguntes òbviament no contestades són: ¿dedebò l’ambaixador d’una potència estrangera li va donar a Giraudoux un ou dur?, ¿o va jugar amb el lector el truc francès de dissociar "el narrador" de "l’autor"? Si va ser la primera, ¿va morir Giraudoux sense resoldre l’enigma Tornielli? ¿Potser l’ha aclarit algú altre? Em demano si cap dels lectors en sap les respostes». Carta del marquès de Tamarón publicada al Times Litterary Supplement el 28de gener del 1983.
L’honestedat
Empenyent un carret amb una safata on hi ha un got d’aigua, un pot de càpsules, un termòmetre i una carpeta, la infermera entra a l’habitació 93, diu «Bona tarda» i s’acosta al llit del malalt, que jeu amb els ulls tancats. El mira sense un interès excessiu, consulta el portapapers que penja als peus del llit i on hi ha les indicacions del que cal fer, treu unacàpsula del pot que du al carret i, mentre agafa el got d’aigua, diu: - Senyor Rdz, és l’hora de la càpsula. El senyor Rdz no mou ni una parpella. La infermera li toca el braç. - Vinga, senyor Rdz. Amb els més negres pressentiments, la infermera agafa el canell del malalt per prendre-li el pols. No en té. És mort. Guarda la càpsula dins del pot, arracona el carret i surt de l’habitació. Va...
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, son una exhibició enèrgica de mestria. Llibre rere llibre, Quim Monzó ha anat bastint una deles trajectòries més sòlides i ambicioses de la narrativa catalana actual, fins a convertir-s’hi en un punt de referència ineludible. Quim Monzó ha guanyat el Premi de narrativa Ciutat de Barcelona, el Premi de novel·la Prudenci Bertrana, el Premi de novel·la dels Lectors d’El Temps i, tres vegades, el Premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or.
Quim Monzó EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
Els trentarelats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, son una exhibició enèrgica de mestria. Llibre rere llibre, Quim Monzó ha anat bastint una de les trajectòries méssòlides i ambicioses de la narrativa catalana actual, fins a convertir-s’hi en un punt de referència ineludible. Quim Monzó ha guanyat el Premi de narrativa Ciutat de Barcelona, el Premi de novel·la Prudenci Bertrana, el Premi de novel·la dels Lectors d’El Temps i, tres vegades, el Premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or.
«Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una forçapenetrant, un humor arrasador i una solidesa d’ofici excepcional.» «Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent.»
GUILLERMO ALTARES, El País.
EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT Quim Monzó ePUB v1.0 Quaderns Crema Primera edició: febrer de 1993
«Jean Giraudoux (a Siegfried et le Limousin, capítol 2) va plantejar la interessant qüestió de com, de vegades, els petitsmisteris amb què hom ensopega a la vida s’aclareixen de cop i volta, encara que amb retard. Afegeix: "No renuncio pas a veure com es resolen algun dia, a Oceania o a Mèxic, alguns altres enigmes del meu passat; un nus acaba sempre per desfer-se per la simple desgana de ser un nus. D’altra banda, l’únic que veritablement em preocupa és l’enigma Tornielli; aquest ambaixador en exercici, que vaig veureper primer cop durant el lliurament de premis del concurs general, em va fer senyal que m’hi acostés i em va esmunyir a la mà un ou dur". De moment, la meva intensa recerca sobre l’enigma Tornielli ha produït tan sols la informació que el comte Giuseppe Tornielli Brusati di Vergano (1836-1908) va ser ambaixador italià a París des del 1895 al 1908. Les preguntes òbviament no contestades són: ¿dedebò l’ambaixador d’una potència estrangera li va donar a Giraudoux un ou dur?, ¿o va jugar amb el lector el truc francès de dissociar "el narrador" de "l’autor"? Si va ser la primera, ¿va morir Giraudoux sense resoldre l’enigma Tornielli? ¿Potser l’ha aclarit algú altre? Em demano si cap dels lectors en sap les respostes». Carta del marquès de Tamarón publicada al Times Litterary Supplement el 28de gener del 1983.
L’honestedat
Empenyent un carret amb una safata on hi ha un got d’aigua, un pot de càpsules, un termòmetre i una carpeta, la infermera entra a l’habitació 93, diu «Bona tarda» i s’acosta al llit del malalt, que jeu amb els ulls tancats. El mira sense un interès excessiu, consulta el portapapers que penja als peus del llit i on hi ha les indicacions del que cal fer, treu unacàpsula del pot que du al carret i, mentre agafa el got d’aigua, diu: - Senyor Rdz, és l’hora de la càpsula. El senyor Rdz no mou ni una parpella. La infermera li toca el braç. - Vinga, senyor Rdz. Amb els més negres pressentiments, la infermera agafa el canell del malalt per prendre-li el pols. No en té. És mort. Guarda la càpsula dins del pot, arracona el carret i surt de l’habitació. Va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.