El PH Marc










El PH









Marc Martín Jaumà
4t ESO A
Marta Guaita
Curs 2014-15









Un àcid és una substància que , en dissolució , incrementa la concentració d'ions d'hidrogen . En combinació amb les bases , un àcid permet formar sals . D'altra banda , el terme d'àcid ( que prové del llatí acidus ) es refereix a allò amb gust de àcid o amb gust devinagre .
Hi ha una gran quantitat d'àcids:
L'àcid acètic, per exemple, és un líquid incolor i d'olor picant, que es produeix a través de l'oxidació de l'alcohol etílic i s'utilitza en la síntesi de productes químics.
Tampoc podem obviar l'existència de l'àcid sulfúric que és aquell que s'obté a partir de diòxid de sofre. La fórmula d'aquest esmentat compost químic és H2 SO4 i s'estima que és undels dels elements d'aquest tipus que més es crea en el món ja que s'utilitza amb molta freqüència en l'àmbit industrial, i especialment en el que és l'elaboració de fertilitzants.
La seva capacitat corrosiva és una de les principals característiques que té aquest àcid que a més s'identifica pel fet que actua de manera molt violenta en el seu contacte amb l'aigua, per això sempre es recomanatenir cura extrema a l'hora de treballar i operar amb ell per evitar cremades, entre altres factors.
L'àcid acrílic és soluble en aigua, forma polímers amb facilitat i s'aplica en la producció de materials plàstics i pintures.
L'àcid benzoic, en canvi, és un sòlid que s'utilitza en farmàcies.
Un altre àcid sòlid és el bòric, amb usos antisèptics i industrials.
Hi ha àcids que són gasos, com elclorhídric, format per clor i hidrogen. Es tracta d'una substància corrosiva, que s'obté a partir de la sal comuna i que sol usar-se dissolt en l'aigua.
L'àcid cítric, d'altra banda, és aquell que contenen diversos fruits, com la llimona. Té un sabor agre i és molt soluble en aigua.
L'àcid desoxiribonucleic és el que compon el material genètic de les cèl·lules i presenta, en la seva seqüència, lainformació per a la síntesi de proteïnes.

Aquests són alguns exemples d’àcids en podríem trobar molt més






Una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
A una base soluble se l'anomena àlcali si conté i cedeix ions hidròxid (OH-) quantitativament.
La teoria de Brønsted-Lowry defineix les bases com acceptantsde protons (ions hidrogen), mentre que la teoria de Lewis, més general, defineix les bases com a cedents de parells d'electrons, cosa que permet que s'hi incloguin altres àcids de Lewis a part dels protons. La teoria d'Arrhenius defineix les bases com anions hidròxid, la qual cosa només és estricament aplicable als àlcalis. En aigua, si se n'altera l'equilibri d'autoionització, les bases donensolucions amb una activitat química dels ions hidrogen menor que en aigua pura.
Els òxids metàl·lics, els hidròxids i, especialment, els alcòxids són bàsics, i els contraanions dels àcids febles són bases febles.
Les bases es poden entendre com l'oposat químic dels àcids. La reacció entre un àcid i una base s'anomena neutralització. Les bases i els àcids són vists com a contraris perquè l'efected'un àcid és incrementar la concentració en aigua dels ions hidroni (H3O+), mentre que l'efecte de les bases és justament fer-la decréixer. Les bases i els àcids se solen trobar en dissolucions aquoses; les solucions aquoses bàsiques reaccionen amb solucions aquoses àcides per produir aigua i sals, les quals se separen en els seus ions components. Si la dissolució aquosa és una solució saturadarespecte a un solut donat, qualsevol sal addicional d'aquest tipus present a la solució formarà un precipitat.
Per a mesurar la basicitat d'un medi aquós s'utilitza el concepte de pOH, que es complementa amb el de pH de tal manera que pH + pOH = 14. De totes maneres, l'ús de pH està generalitzat tant per a àcids com per a bases.






Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat...