el pi de formentor

Mónica Ayats 1r A 

Comentari de text el pi de Formentor 


 
Miquel Costa i Llobera ( Pollença 1845- Palma de Mallorca 1992). 
Miquel Costa i Llobera era de família benestant, degrans propietats rurals. Va ser deixeble de Josep Lluís Pons Gallarza. L’any 1888 és ordenat sacerdot i es doctora en Teologia. Tot i així, la seva carrera poètica continua. L’any 1906 va ser reconegut com amestre pels intel·lectuals a més a més de presidí els Jocs Florals de Barcelona. En la seva poesia modernista, podem diferenciar dos períodes. En la primera etapa experimenta la influència del correntromàntic, a la qual pertany el pi de Formentor redactat l’any 1875.   
El poema pertany al gènere de l’oda, pel paisatge i l’esperit romàntic. Consta de vuit quintets alexandrins tancats per un peutrencat hexasíl·lab, que afavoreixen la recitació.  
Els alexandrins estan formats per dos hemistiquis de sis síl·labes cada un. Amb rima consonant abaab que, alterna la masculina amb la femenina. Miquel Costa i Llobera s’inspira en els pins dels penya-segats de la península de Formentor per escriure aquest poema. L’autor ens mostra, en certa manera, el desig que té de ser com ell i aguantar lestempestes. Fa referència en els problemes que ens podem trobar a la vida.  
Podríem dir que Llobera sent una certa enveja per el pi, ja que li agradaria ser fort, resistent… és a dir, que liatribueix adjectius propis d’un ser humà.  
En el primer paràgraf presenta el pi com un gegant guerrer alt i robust, que lluita contra el vent i el compara amb uns altres tipus d’arbre com el roure i eltaronger.  
En el segon paràgraf l'autor encamina el poema cap a una visió més religiosa. Ho podem veure quan, en una referència bíblica, compara l’arbre als reis d’Israel. En aquesta estrofa, l’arbreaugmenta la seva categoria. Abans era un gegant guerrer i ara és el rei del tro de la naturalesa situat a una part de la serralada on hi ha molts perills, però malgrat això, és allà on pot trobar...