El Pi De Formentor

Localització
Miquel Costa i Llobera va nèixer a Pollença el 1854 i morí a Palma el 1922. Es va quedar orfe als 11 anys i el tutel·là el seu oncle, qui va influir-lo en el seu interèspels clàssics i va descubrir-li el paisatge local. Un cop finalitzat el batxillerat (cursat a Mallorca), juntament amb Joan Alcover formà part de l’anomenada “Escola Mallorquina”. Aquestaestava caracteritzada per l’elecció d’un vocabulari prèviament meditat i acadèmicament escollit, l’elegància i l’exigència de la forma, l’admiració per la natura... Es podria dir que ésuna poesía neoclàssica, no obstant, la seva essència es romántica ja que la seva poesía, com a imatge de l’home, reflecteix un estat afectiu personalíssim. El seu context històric esmarcà també per la introducció de la Renaixença a Mallorca i els Jocs Florals de 1874.
Tema
Admiració i estimació del poet envers el pi.
Estrctura
Podem dividir el poema en dos parts:
Laprimera part va des de la primera estrofa fins a la sisena. En aquestes estrofes el poeta declara el seu amor i admiració pel pi, ho fa sobretot a la primera. A la segona i terceraelogia totes aquelles virtuts que són terrenals de l’arbre, mentre que a la quarta estrofa fa referencia a la perfecció i fortaleza de l’arbre, les quals no poden ser humanes. A la cinquenaestrofa compara el pi amb el creador, fet que reforça a la sisena estrofa.
La segona part del poema són la setena i vuitena estrofa. En aquestes dues l’autor reflexa els seus sentimentsenvers l’arbre, que és converteix en un exemple a seguir per n’ell (l’estima, l’envieja i l’admira).
En definitiva, el poema comença descrivint aquelles virtuts físiques, és a dir, laperfecció formal des d’un punt de vista terrenal i, conforme avança el poema, crea un camí cap als estatges celestials més purs, reflectint així la bellesa que l’emociona i el trasbalsa.