El pintor de la vida moderna, Baudelaire

Art Contemporàni
Text de Baudelaire
EL PINTOR DE LA VIDA MODERNA, 1863

Charles Pierre Baudelaire, poeta, crític i traductor francès (1821 † 1867). Va ser un dels poetes més influients del segle XIX. Va iniciar els seus estudis a Lyon i els va continuar a Paris fins l’any 1839. El seu pare adoptiu no aceptaba la seva vida liberal i llibertina i el va enviar a un llarg viatge a les Antillesels anys 1841 i 1842. Al tornar a França, es va instalar a la capital i va començar a frecuentar els cercles literaris i artístics. La seva relació amb la mulata Jeanne Duval va escandalitzar París. Va destacar com crític d’art, començant al Saló de 1845 amb la seva primera obra que va cridar l’atenció dels seus contemporanis i va imposar-se la seva concepció moderna de la estètica. Una mostra delseu treball com crític són les seves Curiositats estètiques que tracten sobre els Salons. Baudelaire era un compromès social partícipe de la Revolució de 1848 i va crear una forta polèmica sobre la seva persona arran de la publicació de la seva obra més coneguda, Les flors del mal, l’any 1857. Aquests poemas van ser considerats ofenses a la moral pública i a les bones costums i Baudelaire va serprocesat. Més tard es van fer públiques altres obres de l’autor, entre elles El pintor de la vida moderna, article sobre Constantin Guys publicat a Le Figaro l’any 1863, el qual serà analitzat a continuació.
Baudelaire va ser la crítica i la síntesis del Romanticisme i fins i tot es podria dir que també va ser el precursor del Simbolisme. Es considerat, a la mateixa vegada el pare del Decadentismei és l’autor que va inaugurar la poesia moderna. Oscilava entre allò sublim i allò diabolic, alt i baix, l’ideal I l’aborriment angoniòs (l’spleen) que es correspond amb un espiritu nou en la percepció de la vida urbana, fet que es reflectéix en les idees bàsiques del text El pintor de la vida moderna.
Constante Guys (el Sr, G.) era un escriptor contemporani de Baudelaire i aquest l’utilitza altext per parlar d’allò que l’interessa. Aquest text és un document extraordinari de lèpoca, ja que alhora que parla del pensament sobre l’estètica, la belleza o la naturaleza, parla també de la moda: la vestimenta, les dones o els cotxes.
Baudelaire tracta tres idees principals en el seu text: la concepció de la bellesa composta per dos elements diferents, la consideració de l’artista com aflanneur i la crítica radical a la naturalessa que s’oposa als seus antecesors.
• Te una concepció de la belleza diferent i innovadora que formula de la següent manera: diu que estableix una teoria racional i històrica per opocisio a la teoria de la bellessa única i absoluta. Basa la seva idea en les modes que es van succeint al llarg de la historia i que obliguen forçosament a l’èsser huma a canviarels gustos:
“El placer que obtenemos de la representación del presente se debe no sólo a la belleza de la que éste puede estar revestido, sinó también a su calidad esencial en el presente”
Baudelaire justifica el plaer de l’observació d’alguna cosa amb el criteri de situar allò en el temps contemporani en concordancia amb la moda social establerta.

• L’autor considera l’artista com unflanneur, un observador de la societat que se situa dins d’aquesta però no hi participa, sinò que tan sols reb les sensacions per tal de poder-les expresar subjectivament amb posterioritat. Posa l’exemple d’un personatge que aprofita totes les hores del sol per impregnar-se de les imatges que li ofereix la societat i que una vegada el sol s’amagat, es capaç d’ordenar-les al seu cap i deixar-les anar pelseu pinzell. L’artista és doncs, aquell que entén el món i sap representar-lo.
“Se le puede compararcon un espejo tan inmenso como esa multitud; con un caleidoscopio dotado de conciencia, que, en cada uno de sus movimientos representa la vida múltipley la gracia inestable de todos los elementos de la vida.”

• La darrera idea a destacar del text és una crítica radical a la natura. S’aprecia...