el Plor de la gasela

Treball del documental, “El plor de la gasela”
Mitjançant aquest documental es vol mostrar la trajectoria vital de tres immigrants del Punjab, al llarg de deu anys. Es planteja el què els hi va incitar a abandonar el seu país i com s’adapten a un nou indret, en aquest cas, el Raval de Barcelona, lloc on es diversifiquen un conjunt de cultures. Primer de tot caldria fer un incís i definir queentenem per cultura. Segons, Goodenough, 1971, “cultura es lo que se aprende , lo que se necesita saber con objeto de cumplir las normas de los demás. Keesing, 1981 expresa “Las culturas son sistemas de ideas compartidas, sistemas de conceptos, reglas, y significados que subyacen y se expresan en los modos de vida de los seres humanos”. Podríem citar a multituds d’antropòlegs que al llarg de lahistòria han definit el terme cultura i tots comparteixen en l`idea fonamental que la cultura és una conducta apresa i transmesa. Així doncs parlarem dels protagonistes del documental, Wajid, Hussain i Mohammed, com subjectes nouvinguts del Punjab amb una cultura pròpia.
El fet que les persones, en la majoria dels casos, ens veiem “obligades”, a abandonar el nostre país d’origen, i de vegades, com elcas dels protagonistes del video, també de les seves famílies, no és altre que obtenir una millor qualitat de vida. L`ésser humà s´acostuma desde els seus primers anys de vida a adoptar una forma o una altre d´entendre la vida i de interioritzar els seus costums. Tenim un esquema pròpi de vida que alhora resta molt vinculat als costums adquirits al llarg del nostre desenvolupament, el que podríemdefinir com a cultura. Els éssers humans desde ven petits desenvolupem un esquema o un altre de forma de vida, l’adquirim com a nostre, innat, es podría dir, vinculat sens dubte, a la nostra cultura. Aquesta, en la majoria dels casos es torna la més correcta i ferme de totes les altres, la que prevaleig, la que creiem que es més genuïna i correcte. Aquest fet ens porta al desenvolupament deletnocentrisme i la xenofòbia, pensant que els nostres principis, ideals i cultura són els millors i han d’imposar-se sobre la resta.
Aquest fet d’immigrar comporta una adaptació difícil. Tant per la persona que marxa del país d’origen, com per les persones que reben aquesta nova població. Acceptar la diferència es molt complicat. Per això en la majoria dels casos els immigrants opten per viure dinsd’un grup que tinguin elements comuns. En aquest cas, al barri del Raval de Barcelona s`han format comunitats de persones immigrants, que tot i que es troven en un altre país intenten mantenir costums pròximes al seu país d’origen. Al documental aquest element comú són els poemes udús, el plor de la gasela. Aquest tres personatges citats anteriorment es reuneixen amb d’altres membres de la sevacomunitat per composar poemes d’anyorança per la seva vida, cultura,dones….Es el seu nexe d’unió entre el seu món ideal, la vida al Paquistán, i el seu món real la seva vivència a Barcelona. No es tracta només de compartir una activitat, el fet d’escriure i recitar poesía, sinó també, d’evocar un sentiment de nostalgia, comú a tots els assistents.
El fet que una persona immigrant cerqui trovar ad’altres subjectes que tinguin trets culturals semblants denota que hi ha una necessitat d’estar en contacte directe entre aquesta cultura adquirida desde l’infantesa. Llavors hi ha un pes molt important d’una cultura vers l’altre. Al documental es presenten tres personatges, homes d’edats diferents. L’evolució dels subjectes també n`és molt diferenciada. El més jove, Wajid és sens dubte el que s’integramillor dins la nova cultura adquirida. Al principi del documental els seus ideals de com veu la nova societat amb la que conviu són ven diferents al transcurs dels deu anys següents. De fet n´es capaç de emparellar-se amb una dona de Barcelona i formar una familia. En aquest cas parlarem de la bona convivencia entre dues cultures diferents. Es veu el respecte i la adaptació d’ambdues,...