El poble sahrauí
Páginas: 5 (1198 palabras)
Publicado: 19 de marzo de 2011
EL POBLE SAHRAUÍ
Espanya va abandonar a la seva sort al Poble Sahrauí. Els sahrauís van passar del domini espanyol a l'ocupació militar marroquina.
L'endemà, el 27 de febrer de 1976 en la població sahrauí de Bir Lehlu, el Front Policia proclamava la República Àrab Sahrauí Democràtica (R.A.S.D.) i va emprendre una guerra d'alliberament del territori contra el Marroc (va ocupar el Nord) iMauritània (va ocupar el Sud). Atrapats per la tenalla política i militar marroquina i mauritana, es va produir la fugida massiva de població civil sahrauí. Van ser perseguits pels mitjans mes brutals i inhumans i el resultat va ser la guerra i l'exili per les dues terceres parts de la població. Es van establir en campaments a la desèrtica regió algeriana de Tinduf. El poble sahrauí quedava dividit entreaquells que vivien dins dels territoris ocupats pel Marroc i els qui van aconseguir fugir per establir-se en els campaments de refugiats.
El 5 d'agost de 1979 Mauritània, derrotada, va signar la pau amb el Front Policia renunciant a les seves pretensions al territori. el Marroc va aprofitar aquesta circumstància i va envair la totalitat del Sàhara Occidental. En 1991 el Marroc i el FrontPolicia van signar un alto-el-foc afavorit per l'ONU. L'ONU va establir la Missió de Nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) amb la finalitat de vigilar l'alto-el-foc i d'organitzar el referèndum d'autodeterminació per a febrer de 1992. el Marroc ha anat ajornant la convocatòria del referèndum mitjançant apel·lacions en les quals demana que els colons marroquí¬és instal·lats ala zona durant els últims anys (que ja són majoria) tinguin dret a vot. Amb això es garantia un resultat favorable per als seus interessos.
Al gener de 2000 es va completar el nou cens, però de nou els desacords entre el Marroc i el Front Policia impedeixen la celebració del referèndum. Aquest any, el Marroc expressa la seva intenció de negociar amb el Front Policia la concessió de certaautonomia al Sàhara Occidental, però tancant la porta a qualsevol referèndum. Al gener de 2003, l'enviat especial de l'ONU, l'antic secretari d'estat nord-americà, James Baker, es va entrevistar amb representants d'ambdues parts proposant-los una programa (Pla Baker II) que incloïa una àmplia autonomia del Sàhara Occidental dins del Marroc com a fase prèvia a la celebració d'un referèndum sobrel'estatus final del territori en un termini de quatre anys. Tant el Marroc com el Policia van rebutjar la proposta al març. No obstant això, el Front Policia va canviar d'opinió al juliol, acceptant el pla. No així el Marroc, que seguia mantenint la marroquinitat del Sàhara i el seu rebuig a l'opció de la independència. Per afavorir la seva acceptació, es va acceptar incloure la possibilitat d'unaàmplia autonomia dins de les opcions del referèndum. El mandat de la MINURSO es va perllongar (en la resolució 1570 de 28 d'octubre de 2004, el Consell de Seguretat va allargar el mandat de MINURSO fins al 30 d'abril de 2005), però fins al moment no s'ha arribat a cap solució ni, per descomptat, a la celebració de cap consulta. Mentrestant, els refugiats sahrauís segueixen en el desert algerià,fonamentalment en els Camps de refugiats de la província de Tinduf
EL POBLE SAHRAUÍ
En 1974, Espanya anuncia els seus plans per concedir major autonomia als sahrauís i per celebrar un referèndum durant la primavera de 1975. el Marroc es va oposar al projecte espanyol, mentre que l'ONU va forçar a Espanya a suspendre el referèndum i a acudir al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia . Al setembrede 1975, es va emetre el dictamen que, no obstant això, no va aclarir què havia de fer-se El 6 de novembre de 1975, uns 300.000 marroquins desarmats concentrats a la ciutat marroquina de Tarfaya, prop de la frontera, s'internen en el Sàhara Occidental. Poc abans (31 d'octubre), tropes marroquines havien creuat la frontera nord-oest del Sàhara Occidental i enfrontat a tropes del Polisario.
En...
Espanya va abandonar a la seva sort al Poble Sahrauí. Els sahrauís van passar del domini espanyol a l'ocupació militar marroquina.
L'endemà, el 27 de febrer de 1976 en la població sahrauí de Bir Lehlu, el Front Policia proclamava la República Àrab Sahrauí Democràtica (R.A.S.D.) i va emprendre una guerra d'alliberament del territori contra el Marroc (va ocupar el Nord) iMauritània (va ocupar el Sud). Atrapats per la tenalla política i militar marroquina i mauritana, es va produir la fugida massiva de població civil sahrauí. Van ser perseguits pels mitjans mes brutals i inhumans i el resultat va ser la guerra i l'exili per les dues terceres parts de la població. Es van establir en campaments a la desèrtica regió algeriana de Tinduf. El poble sahrauí quedava dividit entreaquells que vivien dins dels territoris ocupats pel Marroc i els qui van aconseguir fugir per establir-se en els campaments de refugiats.
El 5 d'agost de 1979 Mauritània, derrotada, va signar la pau amb el Front Policia renunciant a les seves pretensions al territori. el Marroc va aprofitar aquesta circumstància i va envair la totalitat del Sàhara Occidental. En 1991 el Marroc i el FrontPolicia van signar un alto-el-foc afavorit per l'ONU. L'ONU va establir la Missió de Nacions Unides per al referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) amb la finalitat de vigilar l'alto-el-foc i d'organitzar el referèndum d'autodeterminació per a febrer de 1992. el Marroc ha anat ajornant la convocatòria del referèndum mitjançant apel·lacions en les quals demana que els colons marroquí¬és instal·lats ala zona durant els últims anys (que ja són majoria) tinguin dret a vot. Amb això es garantia un resultat favorable per als seus interessos.
Al gener de 2000 es va completar el nou cens, però de nou els desacords entre el Marroc i el Front Policia impedeixen la celebració del referèndum. Aquest any, el Marroc expressa la seva intenció de negociar amb el Front Policia la concessió de certaautonomia al Sàhara Occidental, però tancant la porta a qualsevol referèndum. Al gener de 2003, l'enviat especial de l'ONU, l'antic secretari d'estat nord-americà, James Baker, es va entrevistar amb representants d'ambdues parts proposant-los una programa (Pla Baker II) que incloïa una àmplia autonomia del Sàhara Occidental dins del Marroc com a fase prèvia a la celebració d'un referèndum sobrel'estatus final del territori en un termini de quatre anys. Tant el Marroc com el Policia van rebutjar la proposta al març. No obstant això, el Front Policia va canviar d'opinió al juliol, acceptant el pla. No així el Marroc, que seguia mantenint la marroquinitat del Sàhara i el seu rebuig a l'opció de la independència. Per afavorir la seva acceptació, es va acceptar incloure la possibilitat d'unaàmplia autonomia dins de les opcions del referèndum. El mandat de la MINURSO es va perllongar (en la resolució 1570 de 28 d'octubre de 2004, el Consell de Seguretat va allargar el mandat de MINURSO fins al 30 d'abril de 2005), però fins al moment no s'ha arribat a cap solució ni, per descomptat, a la celebració de cap consulta. Mentrestant, els refugiats sahrauís segueixen en el desert algerià,fonamentalment en els Camps de refugiats de la província de Tinduf
EL POBLE SAHRAUÍ
En 1974, Espanya anuncia els seus plans per concedir major autonomia als sahrauís i per celebrar un referèndum durant la primavera de 1975. el Marroc es va oposar al projecte espanyol, mentre que l'ONU va forçar a Espanya a suspendre el referèndum i a acudir al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia . Al setembrede 1975, es va emetre el dictamen que, no obstant això, no va aclarir què havia de fer-se El 6 de novembre de 1975, uns 300.000 marroquins desarmats concentrats a la ciutat marroquina de Tarfaya, prop de la frontera, s'internen en el Sàhara Occidental. Poc abans (31 d'octubre), tropes marroquines havien creuat la frontera nord-oest del Sàhara Occidental i enfrontat a tropes del Polisario.
En...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.