El poder olvidado; Las mujeres ante un islam en cambio

Segon comentari El poder olvidado; Las mujeres ante un islam en cambio

En el primer comentari del llibre “El poder olvidado: Las mujeres ante un Islam en cambio” de
Fatima Mernissi vaig centrar l’atenció en la relació entre l’Islam i la política àrab, així com, en el
prototip erroni de dona musulmana que es té des d’occident i les desigualtats reals que pateixaquesta. En aquest segon comentari, centraré l’atenció en els moviments i processos de canvi i
transformació de la societat musulmana en general i les dones en concret i en els factors que
els potencien.
Al llarg dels anys, les polítiques dictatorials i injustícies dels governs àrabs han anat generant
postures de disconformitat i rebel·lió entre els civils. A nivell global, hi ha multitud de temesque preocupen al poble en general i a la dona en concret, com són l’alt nombre de pobresa,
l’analfabetització, l’alt índex d’atur, les taxes de natalitat, la manca de recursos i
d’oportunitats, entre d’altres. Aquesta visió crítica de la realitat, d’una part dels homes i dones,
ha existit sempre, però actualment aquesta disconformitat i posicionament contrari al govern i
seguidor del progrésha anat a l’alça.
Cal tenir en compte, que el motor que engega un canvi significatiu en la ideologia i pensament
del poble àrab és l’accés a l’informació i el coneixement a través de les noves tecnologies. No
obstant, però, durant dècades les dones han fomentat el raonament i la reflexió pròpia a
través de debats, converses, intercanvi d’opinions i visions.
En el llibre, l’autora explica queles dones des de sempre han tingut un visió pròpia i crítica de
la família i de la societat, tenint molt clar el que els agrada i el que volen per elles i els seus.
“Sin duda el Santuario cumple una función terapéutica, allí se estimulan las energías de las
mujeres para formular su descontento y además se sienten arropadas por una comunidad
intrínsecamente femenina que les ofrece consuelo,ayuda y consejos.” (p. 61) Els Santuaris al
ser llocs “dominats” per dones, sempre han estat el principal escenari on elles s’han pogut
moure i expressar sense embuts, manifestant els seus problemes i preocupacions, per tal
intercanviar opinions, solucions i experiències amb les altres dones. En aquetes situacions es
crea una complicitat i solidaritat entre les dones que dia rere dia va creantuna identitat comú
entre les dones musulmanes, fortes i lluitadores.
L’autora també ens parla sobre la importància de difondre informació i coneixement al poble
musulmà per potenciar la revolució. Concretament defineix el paper de la televisió, mitjà de
comunicació per excel·lència. “Esta penetración masiva de la televisión en las familias, incluso
pobres, la hace surgir como un poderoso mediopara promover a la vez la educación de las
mujeres y también para producirles una imagen más positiva. Es evidente que la televisión
puede ser también el mejor medio para transformar la mentalidad del hombre.” (p. 117) Cal
tenir en compte, però, que mitjans de comunicació com els diaris i la televisió solen estar força
regulats per l’estat, i per tant, difonen un punt de vista d’acord amb elsseus ideals i contrari al
canvi. Tot i això, el govern només regula una part dels canals televisius i diaris, és a dir que
també podem trobar-ne que defensin una posició política diferent.
Malgrat que en el llibre no es menciona la xarxa, degut a que va ser escrit als anys noranta i en
aquell temps la importància d’aquest mitjà de comunicació no era ni de bon tros l’actual, troboindispensable comentar el paper d’internet en la transformació del món àrab.
Així doncs, només cal fixar-se en els alçaments i rebel·lions protagonitzades per països àrabs
del nord d’Àfrica i Orient Pròxim durant d’últim any. Tal i com s’explica en un dels articles
treballats a classe1 el mitjà que va permetre la difusió dels actes i manifestacions va ser
internet.
La xarxa representa un abans i un...