El polipropilè

El polipropilè (PP) és un polímer termoplàstic, parcialment cristal·lí, que s'obté de la polimerització del propè. Pertany al grup de les poliolefines.[1]
Té gran resistència contra diversos solvents químics, alcalís i àcids.

Es fa servir en una àmplia varietat d'aplicacions[1] que inclouen tot tipus d'embalatges per aliments, teixits, pel·lícules transparents, equips de laboratori,components de caldereria química, mànegues i tubs. També s'utilitza en els implants de mama.


PP homopolímer
S'anomena homopolímer[2] al PP obtingut de la polimerització de propil pur. Segons la seva tacticitat, s'identifiquen tres tipus:
PP atàctic. Material completament amorf, té poques aplicacions.
PP isotàctic. La distribució regular dels grups de metil li atorga una alta cristal·linitat, entre70 i 80%. És el tipus més utilitzat avui dia.
PP sindiotàctic. Molt poc cristal·lí, cosa que el fa ser més elàstic que el PP isotàctic però també menys resistent.
PP copolímer
En afegir entre un 5 i un 30% d'etilè en la polimerització s'obté un copolímer[3] que posseeix major resistència a l'impacte que el PP homopolímer. Existeixen, dos tipus:
Copolímer estadístic. L'etilè iel propilè s'introdueixen a la vegada en un mateix reactor, resultant cadenes de polímer en les quals els dos monòmers s'alternen de manera aleatòria.
Copolímer en blocs. En aquest cas primer es polimeritza el propilè en un reactor i després en un altre reactor, se li afegeix etilè que polimeritza sobre el PP ja format, obtenint-se així cadenes amb blocs homogènics de PP i PE. La resistència a l'impacte d'aquestscopolímers és molt alta, per la qual cosa se'ls coneix com PP impacte o PP xoc.

Quan el percentatge d'etilè supera un cert valor, el material passa a comportar-se com un elastòmer, amb propietats molt diferents del PP convencional. A aquest producte se l'anomena cautxú etilè-propilè (EPR, de l'anglès Ethylene-Propylene Rubber).









Propiedades mecánicas[editar]

PP homopolímeroPP copolímero
Comentarios
Módulo elástico en tracción (GPa)
1,1 a 1,6
0,7 a 1,4

Alargamiento de rotura en tracción (%)
100 a 600
450 a 900
Junto al polietileno, una de las más altas de todos los termoplásticos
Carga de rotura en tracción (MPa)
31 a 42
28 a 38

Módulo de flexión (GPa)
1,19 a 1,75
0,42 a 1,40

Resistencia al impacto Charpy (kJ/m²)
4 a 20
9 a 40
El PPcopolímero posee la mayor resistencia al impacto de todos los termoplásticos
Dureza Shore D
72 a 74
67 a 73
Más duro que el polietileno pero menos que el poliestireno o el PET
Presenta muy buena resistencia a la fatiga, por ello la mayoría de las piezas que incluyen bisagras utilizan este material.
Propiedades térmicas[editar]

PP homopolímero
PP copolímero
Comentarios
Temperatura de fusión (°C)160 a 170
130 a 168
Superior a la del polietileno
Temperatura máxima de uso continuo (°C)
100
100
Superior al poliestireno, al LDPE y al PVC pero inferior al HDPE, al PET y a los "plásticos de ingeniería"
Temperatura de transición vítrea (°C)
-10
-20

A baja temperatura el PP homopolímero se vuelve frágil (típicamente en torno a los 0 °C); no tanto el PP copolímero, que conserva suductilidad hasta los -40 °C.
El PP es una poliolefina termoplástica parcialmente cristalina
Aplicaciones[editar]

El polipropileno ha sido uno de los plásticos con mayor crecimiento en los últimos años y se prevé que su consumo continúe creciendo más que el de los otros grandes termoplásticos (PE, PS, PVC, PET). En 2005 la producción y el consumo de PP en la Unión Europea fueron de 9 y 8 millonesde toneladas respectivamente, un volumen sólo inferior al del PE.1
El PP es transformado mediante muchos procesos diferentes. Los más utilizados son:
Moldeo por inyección de una gran diversidad de piezas, desde juguetes hasta parachoques de automóviles
Moldeo por soplado de recipientes huecos como por ejemplo botellas o depósitos de combustible
Termoformado de, por ejemplo, contenedores...